Prou sovint, més que els profetes / ens l’encerten els poetes.
Amb l’ajuda d’una agenda / menarem més bé la hisenda .
Pel poder que té la rosa / en vers es torna la prosa.
Voldrien la vida eterna / per passar-la a la taverna.
Tot s’escapa enllà d’enllà / per la mandra d’apuntar.
Demanen a cada curs / que es canviï de discurs.
Qui per força desisteix / fa veure que prescindeix.
Per anar a la processó / no cal pas ser professor.
No ens deixem véncer per l’odi / si no som del mateix codi.
Presumeixen de bon ull / sense veure on hi ha l’escull.
Jo diria que no cal / buscar rima a l’ideal.
Qui massa sovint diu prou / acabarà al fons del pou.
No sé pas què vols de mi / que no sigui un rodolí.
Quin goig, el crit de la nit / poder sentir des del llit.
El verí del meu veí / és el verí més roí.
Perquè el caràcter mistic / del rodolí en diu dístic.
Qui té por de la ruïna / només menja pa amb sardina.
S’acosta el dia temut / sobretot pel temps perdut.
Quan al pecat li cal esca / qualsevol cosa s’empesca.
Quan es diu fem parts iguals / moltes vegades és fals.
La cançó del violí / em fa reviur l’ahir.
Qui passa el dia enyorant-se / que no perdi l’esperança.
Complaents, les energies / esdevenen sinergies.
Malgrat que jo tingui l’eina / no cal pas que em doneu de feina.
Em costa d’anar a dormir / sense esciure un rodolí.
Es fa l’ofès l’ectoplasma / perquè li diuen fantasma.
Castanyes o panellets / anuncien temps més freds.
Fins i tot l’home del sac / va vestit amb anorac.
A cops un sol esternut / és senyal que ja has rebut.
Amb poca o molta cultura / els anys et passen factura.
