Deien que la dona del Cèsar no només havia de ser honesta sinó que ho havia de semblar i és que els romans se les sabien totes. No sé que en pensarien ells de la darrera fotografia d’una famosa paella a la Catalunya Nord, potser sí que només es van treure la mascareta en aquell moment, potser sí que la van dur posada en tot moment fins i tot per menjar-se la paella (no m’ho vull ni imaginar!) però no és qüestió d’això.
No s’ha de sembrar el dubte, no s’ha de donar peu a pensar que potser no ha estat així, si veus la fotografia només veus més de deu persones juntes sense mascareta, catalanes i catalans incomplint la normativa vigent i molts d’ells amb càrrecs públics i és evident que la fotografia no porta la ubicació ni tenim perquè encertar on és mirant el paisatge. Per molt que tot sigui correcte, sembres el dubte i aquí rau el problema.
No hi guanyes res amb la fotografia, al contrari més aviat hi perds i ens podem equivocar, totes i tots ho fem però després les conseqüències que vindran fruit de les nostres errades també les hem de saber assumir per petites que siguin i tenir clar que ja res serà el mateix. Dones peu a molts pensaments, a moltes brometes quan se’n publiqui una altra, restes credibilitat com si d’això s’anés sobrat i no és el cas.
Perquè si la solució de tot passa perquè era la Catalunya Nord i allí canvien les regles del joc doncs fem-ho fàcil: ja us soluciono jo la polèmica del Gamper i els espectadors a Can Barça, res d’Estadi Johann Cruyff per fer els tres mil espectadors. Que el Barça vagi a jugar a la Catalunya Nord, sense restriccions i així podrà fer calaix que al Barça li convé i llestos i de pas els jugadors podran fer una paelleta també si s’escau.
I és que no sabem fer les coses: A Tarragona es contracta una empresa (suposem que especialitzada) per restaurar part de la Muralla romana, la Torre Minerva exactament, relleu i monument romà més antic de la Península Ibèrica. I van els operaris i fan dotze forats, ni un ni dos… dotze! A la mateixa Torre a restaurar. Devien pensar que posats a restaurar una mica més de silicona o aquaplast aquí o allà no es notaria.
I els tècnics municipals on eren? Els encarregats de vetllar pel Patrimoni on estaven? Perquè ara és evident que culpa cap a l’empresa, l’operari dels forats en qüestió despatxat i llestos… País de pandereta som!
Com volem ser presos seriosament a nivell internacional: paelles amunt i avall on no toquen, muralles que s’han d’arreglar i es foraden més encara… Aturem-nos, reflexionem, comptem sense presses i tornem a recordar aquell antic eslògan de la Generalitat: La feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres.
Doncs ja tenim el camí a seguir, fem la feina ben feta per no tenir fronteres d’una vegada i recordem la dona del Cèsar ni que sigui pensant en la muralla romana de Tarragona.
Alea iacta est!
