Aquest any 2024 s’està commemorant el bicentenari del naixement de Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901), que va llegar a Vilanova i la Geltrú una obra monumental, un patrimoni material i immaterial extraordinari: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, una institució cultural única en el seu gènere i que des del passat mes d’octubre de 2024 es pot visitar després de dos anys d’obres de remodelació.
La personalitat polièdrica de Víctor Balaguer, que va passar per diverses etapes vitals a través de les seves facetes de polític liberal, periodista, poeta i escriptor romàntic, dramaturg i historiador català, és en la seva expressió creativa que cal buscar la llavor en la seva literatura amarada, en efecte, de l’esperit romàntic que el va inspirar.
Víctor Balaguer, que de manera significativa ja d’entrada es va autoanomenar Lo trobador de Montserrat, es va mirar molt en Víctor Hugo, com exposa Oriol Pi de Cabanyes en un dels capítols del seu llibre Reconsideració de Víctor Balaguer, maçó, progressista i liberal (El Cep i la Nansa Edicions). Al seu temps, Víctor Hugo, un dels grans exponents del romanticisme i el lliure pensament francès, s’havia mirat en François-René Chateaubriand que, com exposa Magí Sunyer al seu llibre Primera lliçó sobre el romanticisme (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), l’any 1802 va publicar una novel·la curta, René, que inaugura aquesta nova sensibilitat: el romanticisme, moviment que perviu en la valoració de la intel·ligència del cor com la més autèntica per sobre de la racionalitat freda i mecànica, i que avui dia podem trobar, per exemple, en els moviments ecologistes enfront de l’excessiva exaltació de la tecnologia: «Avui la defensa de la natura és més vigent que mai», afirma Magí Sunyer.
A Primera lliçó sobre el romanticisme, Magí Sunyer proporciona al lector interessat una introducció al moviment que va obrir les portes a la modernitat sense perdre peu, al meu entendre, en la tradició, que, precisament, dona valor als mites i llegendes com a fonts de coneixement de la realitat tan importants com ho són les ciències. Com posteriorment veuria el psicoanalista suís Carl G. Jung en el seus estudis sobre psicologia humana en les seves profunditats, en els mites i llegendes hi és continguda tota la saviesa antiga que cal preservar en la memòria del gènere humà. L’historiador de les religions, Mircea Eliade, deia que símbols i mites no són recursos estilístics sinó formes indirectes, però absolutament autèntiques, de traducció d’una realitat superior o última, és a dir: la dimensió espiritual de l’existència que troba el seu reflex en l’ànima humana que tant van ponderar els romàntics, Víctor Balaguer entre els romàntics catalans, amb un precedent: el poeta vilanoví Manuel de Cabanyes, que Víctor Balaguer no només va admirar sinó que li va dedicar atenció intel·lectual en els seus articles i conferències.
Víctor Balaguer, treballador incansable, va dedicar hores intenses i entusiastes a l’escriptura d’Històries i llegendes (Diputació de Barcelona, 2002), que en el seu moment em va plaure de traduir al català. «Aquestes contalles explicaven, en clau local, i per tant catalana, la mitologia universal amb els seus herois i contra-herois, i narraven, de manera més o menys fantàstica, les aventures dels humans en lluita sempre contra les forces naturals», escriu Oriol Pi de Cabanyes al pròleg d’aquesta publicació.
Víctor Balaguer, fascinat per la memòria popular que havia preservat aquesta riquesa ancestral, va viatjar per tot el país a la recerca d’històries i llegendes que havien passat de generació en generació a través de la cultura oral i que, recreant-les, va posar per escrit. Així ho havien fet també romàntics europeus com els alemanys Germans Grimm o el danès Hans Christian Andersen, de qui el proper any 2025 es commemoraran els 150 anys de la seva mort. Els contes d’Andersen no són pròpiament una recreació d’històries antigues, com van fer els Germans Grimm o Víctor Balaguer, sinó que els contes estan inspirats, això sí, en les rondalles i llegendes nòrdiques.
Un romanticisme al cor roman en els nostres dies: «Malgrat les banalitzacions i les paròdies el reconeixem en la subjectivitat com a sistema i en l’aversió al racionalisme. Entre els poetes catalans actuals, l’adhesió a Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Víctor Català o Joan-Salvat Papasseit és indicativa», escriu Magí Sunyer a Primera lliçó sobre el romanticisme.
A aquesta nòmina cal afegir Víctor Balaguer. La seva obra literària ha quedat massa oculta darrere el personatge públic. És necessari, doncs, fer una reconsideració, tant del personatge cívic i polític com de la seva obra creativa com proposa Oriol Pi de Cabanyes a Reconsideració de Víctor Balaguer, maçó, progressista i liberal. Cal valorar en la seva justa mesura el gran home de la Renaixença que va impulsar els Jocs Florals (1859) i en les seves hores més íntimes va escriure poemes de gran lirisme com Romiatge de l’ànima: un veritable cant espiritual que encapçala els moderns cants espirituals que ha donat la literatura catalana.
