Sara Roy és una cantautora catalana que fa més d’una dècada que es dedica al món de la música. En els inicis de la seva carrera professional va formar part del grup Macedònia i recentment ha estrenat el nou single Ja no m’importa. Parlem amb ella sobre la professió, les crítiques i, per descomptat, de totes les novetats.
El teu entorn és un entorn sòlid?
Tinc un entorn bonic que em donen suport amb tot el que faig i em sento afortunada per això.
Quantes vegades t’han dit “no tens futur”, referint-se a la teva carrera professional?
Bastants vegades, sobretot quan començava. Tenia un entorn de gent que estudiava carreres més científiques i jo, que em volia dedicar al món de l’art, em deien que “era impossible”, que “els artistes no fèiem res”, que era “molt difícil”, i “no arribaràs enlloc”. En el seu moment vaig rebre molts comentaris d’aquests.
Què tal la rebuda del nou single Ja no m’importa?
Ha sigut una teràpia per mi perquè era una cosa que mai havia explicat. En aquesta cançó parlo dels comentaris que rebia quan començava, les crítiques i altres. Van ser comentaris que en el seu moment no em van agradar i he anat arrossegant al llarg d’aquests anys. Quan vaig decidir explicar-ho va ser perquè als informatius que miro veia que molta gent jove pateix bulling a través de les xarxes; va ser llavors quan vaig pensar que era el moment adient de treure aquest tema i posar veu a tota aquesta gent que ho passa malament.
A qui va dirigida aquesta cançó?
Aquesta cançó va dirigida a totes les persones que en els seus inicis no van creure en el seu potencial.
Tu parles de l’odi que vas patir quan vas començar i de les inseguretats que et van crear. Com ho vas viure tu això?
Quan em diuen que no ho aconseguiré encara tinc més ganes de lluitar i d’aconseguir-ho. Penso que el que diuen és mentida i en el seu moment va ser un impuls per seguir treballant i per seguir a la música. Però també he tingut moltes inseguretats de sentir-me inferior, i amb el temps ho vas treballant i cada vegada t’importa menys. D’aquí el títol de la cançó: Ja no m’importa.
Amb aquest tema el que intento és que totes les persones que estan rebent odi, sigui a través de les xarxes o no, que es creguin que són capaces, cadascú sap de què és capaç i del que no. Hem de seguir i escoltar a la gent que ens estima.
Què és el que t’ajuda per perseguir un somni?
Cal tenir el focus clar, saber què vols per no perdre’t. I sobretot gaudir del camí. Perquè si no gaudim del camí, arribaràs al lloc, però no hauràs gaudit. I sobretot fer-ho des del cor i estimar el que fas.
Fins que no arribes al punt de saber que no es pot agradar a tothom, com ho gestiones?
Jo puc fer una cosa que jo crec que està bé, potser algú creu que no està bé, però has d’anar amb la bondat pel davant, has de mirar sempre per tu i les teves capacitats. És molt complicada la pressió social.
La teva parella és Miki Núñez. Moltes vegades t’han dit “és la parella de”? Com ho has portat això?
Quan vam començar jo portava 10 anys al món de la música i batallant per créixer. Així i tot, rebia comentaris de “a mira, la parella del Miki, i també canta” i és com no, perdona, jo porto molts anys al darrere. Em sembla molt injust això. Però crec que la clau està a saber separar les nostres carreres, la nostra feina. Fem moltes coses junts, però també està bé separar-ho. Al principi em feia una mica de ràbia perquè portava molts anys al món de la música i no se’m tenia en compte.
N’has après de les crítiques?
Se n’aprèn. De les no constructives se n’aprèn que hi ha gent estúpida al món. Jo volia creure que al món hi ha gent bona i he vist que no, que hi ha gent molt dolenta i d’aquesta gent ens n’hem d’apartar completament, no ens fan cap bé a la nostra vida. I de les constructives se n’aprèn molt, moltíssim. Jo soc molt exigent i m’agrada demanar a la gent propera que em digui les coses, els demano opinió i m’agrada molt que em critiquin, però constructivament perquè si no no aprendríem ni creixeríem.
Tens alguna novetat discogràfica?
A l’abril sortirà un altre tema que em fa molta il·lusió. Té una pinzellada d’electrònica i és funky. M’agrada molt fer balades, però als concerts on es pot ballar m’ho passo molt bé. I després de l’estiu vindran coses més grans.
Podeu escoltar l’entrevista íntegra a Sara Roy al podcast “La veu de Vila”, de Ràdio Viladecavalls, que trobareu a continuació:
