Com a cultura entenem totes aquelles accions i pensaments lligats d’alguna manera a una regió o en un grup social dintre una regió desenvolupats gràcies a la interacció social. Quan parlem de cultura ens solem imaginar tradicions com les sardanes, els castellers i el simple fet de fer la migdiada. No obstant això, la cultura és molt més. La manera que tenim de parlar, l’idioma en si, la manera en què interactuem amb les persones que ens envolten i com percebem a altres individus segons les seves característiques. Tot això, també és cultura.
Al llarg de la història s’ha renunciat a nombroses pràctiques culturals per resultar polèmiques per certs sectors de la població. A Espanya, per exemple, tenim el cas de la tauromàquia, que ha estat prohibida a diferents regions. Tanmateix, aquesta pràctica estava formalitzada en forma de tradició, el qual facilitava la seva abolició. Les pràctiques culturals informals, en canvi, en formar part del subconscient de cada individu, són molt més difícils d’eliminar. És, en part per això, que el racisme, masclisme, xenofòbia, homofòbia, transfòbia i altres comportaments discriminatius continuen presents en moltes societats.
Aquí entra un tercer actor en aquestes dinàmiques culturals: les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Com vam poder observar durant l’obertura d’Espanya durant la dictadura, la influència exterior pot modificar la cultura d’una societat de gran manera, modificant la cultura contemporània, i creant-ne de nova. Aquest mateix fenomen es va donar de manera exponencial amb l’ajuda de les xarxes socials i mitjans de comunicació internacionals.
Aquesta homogeneïtzació cultural parcial es pot observar especialment en les generacions més joves. Això es pot veure tant en certes pràctiques culturals formals, com informals, però és molt més comú quan es tracta de les segones.
Alguns exemples d’aquest fenomen és l’augment de la celebració de Halloween en regions on no es celebrava en generacions passades, o el simple fet d’adoptar valors que s’originen a diferents parts del món. Generalment, el país que més cultura exporta a Europa i a altres parts del món és els Estats Units, això es dona probablement gràcies a la seva gran indústria cinematogràfica i la gran presència de nord-americans a les xarxes socials.
A més, la internacionalitat que hi ha a les xarxes socials permet la crítica d’elements culturals informals que desagradin a altres usuaris, incrementant aquesta mena de canvis. Aquest fenomen es va observar per exemple en la gran quantitat de crítiques als valors islàmics per part d’occident durant l’últim mundial.
Això pot ser considerat com un fet positiu o negatiu. Dins d’aquest debat un grup argumenta que això és una manera de colonització, on certs valors s’imposen en altres grups de manera forçada. Per un altre lloc, altres argumenten que aquests canvis són positius, i ajuden a accelerar la progressió social en certes regions.
