Fa un parell de dies el vicesecretari general d’UDC, Antoni Font, ha dit que la consulta del 9-N o será legal o no serà. I ha afegit que amb ells no hi haurá cap declaració unilateral d’independència. Per tal que aquestes paraules diguin algna cosa i no quedin en un bla-bla sense sentit, el Sr. Font hauria hagut de fer algunes precisions. Però de fer-les se n’ha guardat com d’escaldar-se, perquè li haurien espatllat el xou.
La primera consisteix a saber de quina legalitat parla. El blindatge legal de la llei de consultes, refrendat pel Consell de Garanties Estatutàries, obre la porta al 9-N sobre un fonament legal català. Això no impedirá que el TC espanyol l’impugni, perqué la legalitat quan els hi convé se la passen pel folre. Tots sabem i tothom ho diu i ho escriu, que el procés de transició no és possible sense trencar en algun moment amb la legalitat espanyola i substituir-la per la catalana. Sobre quin ha de ser aquest moment hi ha parers diversos i serà el nostre govern la instància idònia per decidir-ho. Però si, com fan alguns d’aquests senyors de la cúpula duranista d’Unió, ens volguéssim atendre escrupolosament a la legalitat espanyola, ja podríem plegar, anar-nos-en a casa, deixar-nos estar de “Vs”, de Diades i altres orgues, i asseure’ns a esperar que acabin d’escanyar el país i que poguem parlar català només als jocs florals de Sant Esteve de Vilaconills, si és que algú en els propers tres-cents anys encara es pren la molèstia d’aprendre’l.
La segona precisió que hauria hagut de fer el benaurat Sr. Font és què creuen, ell i els seus, que cal fer si: a) la consulta no es pot fer dins de la legalitat espanyola, i b) si no es fa la DUI. Si, magnànimament, accepten potser unes eleccions anticipades (en diguem o no plebiscitàries9 no faran més que guanyar una mica de temps abans de trobar-se amb el mateix dilema: haver de trencar amb la legalitat de l’estat ocupant.
Les declaracions del despistat Sr. Font fan sospitar que ell i els que pensen com ell, volen tancar els ulls a una realitat evident per tothom, menys pels que encara van al darrera del miratge impossible de la federació/confederació. Diguem-ho clar i net: de les tres respostes possibles a les preguntes de la consulta del 9-N, només n’hi ha dues d’honestes: el no-no, pels que no volen canviar l’estat de coses actual, i el sí-sí pels que volen canviar-lo. El sí-no només tindria sentit si fos una alternativa que existís realment, cosa que no passa. O algú de vostés, Sr. Font, espera que encara hi hagi un a proposta de Madrid (abans de la setmana dels tres dijous) que accepti una Catalunya sobirana, lligada només confederalment a Espanya? Si encara ho creuen possible, ja no n’hi hauria prou amb titllar-los d’il·lusos sinó que hauria d’usar un adjectiu molt més fort que prefereixo estalviar-me. Amb desigs utòpics, senyors d’Unió, no es fa política, només es fan nyaps.
Amb els seus desigs de protagonisme, senyors d’Unió (la cua vol fer moure el gos), només estan aconseguint una cosa ben trista: segar l’herba sota els peus del President Artur Mas, un dels millors homes que té Catalunya en aquest moment. A cada declaració que fan (Ortega, Vila, Font, etc.) augmenta la quantitat de gent que diu obertament que ja no tornarà a votar mai més CiU, però que votaria CDC si anés sola. Vostès fidels seguidors del Sr. Duran, s’haurien de decidir d’una vegada per una posició clara i sense amagar-se al darrera de cortines de fum. I de posicions només en tenen dues de possibles: a) reconéixer públicament que la política espanyola actual no deixa cap escletxa per poder confiar en possibilitats reals de la confederació que desitgen, i llavors posar-se incondicionalment al darrera del President, en la consulta, en les eleccions, i en la DUI si cal; o b) mantenir-se encastellats en la seva posició actual, però tenint llavors el valor i l’honradesa de separar-se de CDC i enfrontar-se sols al vot dels electors catalans.
Confesso que ignoro ( i som molts els que ho voldríem saber) per què CDC encara no ha trencat la federació amb una UDC que la perjudica cada dia més. Només ho puc comprendre com a fidelitat envers d’uns socis amb els que s’ha fet un llarg camí. Però això només té sentit si el camí conjunt no porta a un atzucac o a un espadat.
Sisplau, senyors d’Unió: facin un servei real al país i decideixin-se: o pel sí-sí ( i per la DUI si cal) al costat de CDC com fins ara: o pel sí-no, separant-se’n. I no em surtin amb l’excusa que ja han donat llibertat de vot als seus membres. Recoi, no faltaria més! Peró si els directius del partit segueixen obcecats en els seus somnis impossibles, i si a CDC no se li esgota la paciència i trenca la federació, els resultats seran nefastos per vostès, cosa que no preocuparia a gaire gent, però també ho serien de retruc per CDC. Fins i tot, a les primeres eleccions podria haver-hi majoria absoluta per ERC. Vostés tindrien la culpa (ho volguessin o no) d’una garrotada electoral al nostre President que no se la mereix de cap manera. És això el que volen aconseguir? No ho crec, però actuen com si ho volguessin.
Ah, i no em surtin amb la seva fidelitat a l’ideari del partit des de la seva fundació. Els temps canvien i la idea confederal que llavors era una fita tan llunyana com ambiciosa, era el máxim que podia somniar un polític catalá. Avui en Carrasco, i també en Coll Alentorn (dos polítics que tocaven molt de peus a terra) no dubtarien ni un moment a posar-se al costat d’Artur Mas (i fins i tot d’Oriol Junqueras, a pesar de les seves diferéncies en altres camps) per aprofitar la porta més clara que tenim cap al futur. I la resta són excuses de mal pagador.
