Quan es parla de les reaccions i actituds que hem de mantenir els catalans en relació al tracte que rebem d’Espanya, des d’aquí tot sovint es diu que hem de respondre amb serenitat. I el concepte serenitat es formula en termes d’incompatibilitat amb independència. Serenitat vol dir moderació, i amb frequència es confon amb submissió. No es concep com a possible una resposta tranquil·la, raonada i pacífica i a l’hora defensora de la independència del país. Per això serenitat i plena llibertat, individual o col.lectiva, en termes d’independència política, no semblen per alguns conceptes que puguin anar junts. Independència s’assimila en el subconscient a conflicte i per tant a problemes. I ningú, serenament, vol problemes si els pot evitar. Perquè és evident que independència comporta trencar la legalitat constitucional actual, ni que fos en un legítim acte democràtic de sobirania. I aquest fet té previstos efectes a la Constitució: des de la supressió de l’autonomia a la força militar (oi Chacón ?).
Vol dir això però que defensar aquesta independència és d’eixelebrats ? Òbviament no. I impulsar accions concretes al seu favor, per fer-la efectiva, tampoc. Es pot ser serena i pacíficament radical, en el sentit adequat del mot? Perfectament. Qui pensi el contrari, sense saber-ho, ha perdut l’ànima i l’estrella.
No nego que la imatge i algunes accions de personatges que han fet de la reivindicació nacional formal bandera exclusiva i excloent poden haver avalat aquesta impressió. Però es pot ser centrat i independentista ? Òbviament. Cal ser un descamisat? Ni per això ni per cap empresa que es pretengui gestionar bé.
En el fons ens autoexigim una resposta serena perquè intuïm que la d’Espanya no ho serà. I aquest temor és una de les causes que encara frena el sentiment d’independència, o al menys la seva explicitació, per part de molts catalans.
Què vol dir una resposta serena al Tribunal Constitucional ? Protestar amb la boca petita i acatar? Aquí serenitat es confon amb manca de coratge. Serenitat vol dir sacrificar una Idea de país i de comunitat nacional, adoptar una Actitud trista i pusil·lànime i donar un exemple contrari als Valors que diem defensar ?
No, una resposta serena a Espanya passa per expressar lliure, pacífica i democràticament el que volem; encara que sigui contrari a la seva legalitat.
On més pot estar el conflicte ? Efectivament, en la reacció dels catalans que no vulguin legítimament una Catalunya independent. Per això serenitat va intrínsicament lligat a democràcia. I tothom per igual, no pas uns menys que els altres, estan cridats a acatar serenament la voluntat majoritària en cada moment.
Sortirà aquesta resposta serena i radical de les actuals forces polítiques nacionalistes amb voluntat de governar ? No ho crec, de moment. La por a la pèrdua de suports electorals d’uns o els pactes actuals dels altres els ho impedeix. Sense voler, acaben fent incompatible el desitg de conquerir el Govern i fer política del dia a dia amb el compromís i accions per avançar cap a un estat propi.
Però finalment serà la creixent, obstinada, serena i pacífica voluntat d’independència de molts ciutadans i entitats la que ens farà lliures i no les pors i coaccions. I els partits per força s’hi hauran d’apuntar.
