Em dol escriure això i em dol perquè sé que hi ha persones intel·ligents i que saben de què parlen quan parlen de gastronomia, i que han provat tot el que es pot provar i han investigat i tenen un paladar extraordinari i sempre acaben dient que el Shunka és un gran restaurant. A mi, de moment, no m’ho sembla.
No m’ho sembla perquè tot allò que proví la primera vegada que vaig anar-hi em va semblar del tot normal i fins i tot, i en alguna cosa concreta, del tot vulgar. El Shunka és un garatge que es converteix en restaurant i més que restaurant en taverna japonesa, clàssica. Bé. Em sembla correcte aquesta mena de llocs que volen acostar-se a la tradicionalitat, no són els meus restaurants però val a dir que és molt millor anar a llocs així, que compleixen una funció de tradicionalitat, que no pas endinsar-se als llocs més estrambòtics, per moderns, per fashions, i que acaben fracassant en tot i l’únic que hi ha és pompositat, més pa que formatge i tomba i gira i l’engany que no cal esperar al compte per mostrar-lo i sentir-lo profundament. Per tant sempre és molt millor trobar-se l’estètica Shunka, sòbria però sincera, que alguna altra cosa. Encara que els meus restaurants siguin uns altres, la seva estètica sigui clarament una altra, i m’hi trobi molt més còmode que en aquest lloc. La cuina és a la vista i és d’agrair. Des de la barra pots veure 4 o 5 cuiners o potser 6 treballant el peix i l’arròs en totes les seves variants i s’hi nota una pulcritud rural. Vull dir que no és que sigui brillant i perfecta la manera de treballar però sí que és molt casolana i molt educada.
El Shunka és, en definitiva, un restaurant de cuina japonesa tradicional. Un restaurant de molt bona cuina tradicional japonesa si vols però que no passa d’aquí. Demanàrem el xanguet amb ou, textura llefiscosa, ou a mig fer, i tot reduït a un quadrat que en feia d’embolcall. Potser fou el plat que menys em va agradar però segurament fou degut al fàstic que em fa l’ou a mig fer, i això és un problema meu i no pas d’aquest tipus de cuina. El meu company de taula, per exemple, el va trobar sublim. Després els Yakisoba, que fou el plat més encertat però que no té gran cosa i que en altres japonesos he tastat amb un gust similar i fins i tot millor. La tempura de verdures i gambes correcta, sense l’excés d’oli que solen tenir aquesta mena de plats però res més. El plat de sushi: el salmó i la tonyina: bé. El peix blanc mancat de gust, els llagostins sense més. I per últim, abans de les postres que foren una bola de gelat de mongeta i una de yuzu, refrescant, els niguiris amb el mateix peix que al plat de sushi i amb el mateix gust. L’arròs, però, em semblà una troballa excepcional. Cuit al punt exacte, sense ser enganxós però en canvi amb el gust total de l’arròs i amb la textura fantàstica que tan difícil és d’aconseguir.
Potser és que m’esperava més del que el Shunka ofereix, potser és que el que vull és el Koy Shunka i no el Shunka, que és només una taverna japonesa amb una oferta de qualitat correcta i tècnica estudiada, però el cas és que fou un restaurant que no em sorprengué i que en vaig marxar amb un gust de decepció estranya.
Shunka
934 12 49 91
Sagristans, 5. Barcelona
40€ sense vi.
