Les Terres de l’Ebre recuperen els Correbous: els bous embolats, els capllaçats i els bous a la mar.
Sempre vaig pensar que de la pandèmia podríem obtenir algun ensenyament, per exemple, ser més respectuosos amb la natura i, per tant, amb els animals.
El Parlament català va aprovar fa deu anys, el 28 de juliol del 2010, la llei que abolia les curses al seu territori –però no els correbous, al·legant que a les festes com la del toro embolat, l’animal no mor.
És cert que l’embolat no mor, però el nivell de por, de terror al qual és exposat, només es pot catalogar de sadisme.
Som al segle XXI, i la nostra societat ha realitzat grans avenços per aconseguir que visquem més còmodes i siguem més creatius; però sembla que no anem sobrats en empatia, sí, l’empatia no només és un sentiment que s’ha de despertar davant d’un altre ésser humà, sinó que afegeix a qualsevol ésser vivent.
M’encanten els animals, especialment els bous lliures. Encara m’agrada més la Catalunya del segle XXI, civilitzada.
Per acabar us proposo un senzill exercici, per a tots aquells que tingueu gossos, gats o d’altres mascotes, mireu d’imaginar per un moment que aquests fossin sotmesos a la humiliació i la tortura psicològica que representen aquestes pràctiques, gaudiríeu de l’espectacle? Ho justificaríeu senzillament perquè és tradició? Penseu-hi
