La setmana passada va ser la setmana de la Consciència Asexual o Setmana de la Visibilitat Asexual que se celebra, cada any, a mitjans d’octubre. Doncs sí, hi ha persones, que no experimenten atracció sexual i/o no desitgen contacte sexual. No tenen cap problema, però algunes de vegades la societat i la parella els fa creure que sí i busquen ajuda psicològica per tractar el que ens han dit que és trastorn. El fotut del cas és que encara hi hagi professionals (de cuyo nombre no quiero acordar-me) que s’ho creuen i, com si es tractés d’una teràpia de reconversió, s’agafen el manual on s’explica, pas a pas, com tractar la manca de desig sexual i vinga!
La teràpia sexual no és un joc! I, abans de tractar una manca de desig sexual, s’ha de fer una avaluació, molt ben feta, dels motius pels quals una persona no té ganes de tenir relacions o encontres sexuals.
Aquest problema no només el viuen les persones asexuals, massa vegades venen persones a la consulta per demanar que els faci augmentar el desig sexual. Sovint venen soles, sense la parella, és més, venen a consulta gairebé com un ultimàtum del tipus: “O tu poses remei a aquest problema o això nostre no aniré bé”
Una pacient, que fa temps que visito, va venir perquè no tenia ganes de tenir relacions sexuals i tenia por de perdre al marit, perquè: “si ell té ganes i jo no, soc jo la que tinc el problema” Després de diverses setmanes de parlar de la seva sexualitat i de la relació de parella, el marit li va dir: “No sé per què vas al psicòleg si segueixes sense tenir ganes. A veure si ho soluciones d’una vegada!” (No crec que cap persona se senti amb ganes de sexe si li diuen frases com aquesta!)
De fet, moltes manques de desig sexual que veiem quan tractem parelles de llarga durada, són degudes a frases molt similars a aquesta. Viuen el sexe com una obligació i, a sobre, pensant que tenen un trastorn.
En ple segle XXI encara hi ha qui pensa que els homes tenen més necessitats que les dones, doncs no! El que passa és que, en parelles de llarga durada, en molts homes el desig sexual és més actiu i en moltes dones és més reactiu. Molts homes i dones volem gaudir plenament de la sexualitat perquè ens agrada, perquè és una font de plaer i pot ser una expressió d’amor. La sexualitat serveix per gaudir i passar-ho bé i mai ningú hauria de tenir relacions per fer feliç a l’altra persona. De fet, tothom que diu (o pensa): “ho faig per ell/ella” està en un mal camí i la conseqüència no serà que tindrà més desig, sinó tot el contrari.
Tot i que les demandes de manca de desig del tipus: “Sóc jo la que tinc el problema, perquè si la meva parella té ganes i jo no, sóc jo la que ho he de solucionar” són més freqüents en dones que en homes, també les veiem en homes (tant heterosexuals com homosexuals) Perquè, com se suposa que els homes han de tenir ganes sempre, si un home passa una temporada que no té i la seva parella li diu frases com: “segur que ja no m’estimes” l’home haurà de resoldre el problema ràpidament. La cultura falocentrica del patriarcat ens diu que un home ha d’estar sempre a punt i, si no és sempre així, té un problema que ha de resoldre.
