Si no hi vas, es queden
A aquestes alçades ningú defensa el tripartit. Hi pot haver qui desitgi la victòria de l’actual oposició i qui es senti orfe de representació política. Però ningú, fora dels directament implicats, s’atreveix a defensar amb veu alta l’actual govern. Fins i tot als tertulians inequívocament partidaris d’algun dels socis del govern d’entesa (nom realment grotesc a la vista de la realitat) els costa trobar arguments a favor de la seva causa. I és que cal molta imaginació per defensar amb autoritat a un govern dividit, sense lideratge, ni idees ni projecte compartit. La suma d’errors, mancances, contradiccions, enganys i menysteniment per part del govern de l’Estat abona un clima de desencís, fins i tot en les pròpies files. És molt difícil generar cap tipus d’adhesió ni il·lusió així, més enllà de la incondicional dels que viuen del sistema, que no són pocs. Quan els socis del govern no es respecten entre ells, ni hi ha lleialtat entre les institucions, la imatge de desgavell va calant molt més que aquella inexistent pluja fina que portarà sequera als que l’anunciaven. Difícilment aquesta percepció pot ser redreçada a hores d’ara. Si s’ha generat quan es tenien tots els vents a favor, és impossible canviar-la en temps de crisi i en any electoral. Aquest és el panorama: El PSc que està morint d’èxit. És el preu de governar-ho tot. ERc, convençuda d’una inevitable travessa pel desert i Ic-Verds mirant de mantenir els mateixos pocs convençuts de sempre. Tots tres amb una legítima aspiració, quedar-se al govern, la propera legislatura. Amb una sentència sobre l’Estatut pendent, que pot precipitar una nova sortida del govern d’ERc, pactada amb el PSc. Uns treuen pit i els altres intenten mostrar que sols gestionen millor, amb Ic a roda del socialisme.
Davant d’aquesta possibilitat, els partidaris d’altres ofertes electorals hauran d’advertir als electors: si no hi vas, es queden. Però l’advertència hauria d’anar acompanyada d’uns il·lusionadors lideratge, idees i projecte. Perquè els socis del tripartit si no poden defensar els seus actius intentaran, com sempre, estendre els seus passius al conjunt de candidatures. Cap alternativa que es presenti per canviar les regles de joc (Reagrupament) o per governar (CiU) necessita dedicar gaires minuts a carregar contra el tripartit. Fan la feina tots solets i el procés és irreversible. És hora de mirar, entendre, adreçar-se, connectar i vibrar amb la gent, que ho necessita i ho està esperant, i deixar de banda aquest govern. El repte però, i no és fàcil, passa per fer propostes transformadores que ens apartin del que hem viscut aquests últims anys. Cal anar-hi perquè no es quedin però també perquè res segueixi igual. Aquí està la clau. Credibilitat i confiança en que res, país, institucions, govern i administració, seguirà igual. Aquí es disputen els vots que van faltar a CiU la última vegada i part dels que pretén aconseguir Reagrupament. Depèn d’ells, no pas del tripartit.
