Pensat, aquest silenci que
a vegades vius és més suau.
Després de tot, esperes encara
un senyal que mai no vindrà.
Al carrer ningú es pregunta si tornarà l´antiga llum,
i tu, il.lús,perquè hi penses?
Ara, escolta aquella cançó que et reconforta:
“entre el cel i l´infern
el camí polsós de la vida”.
Escolta-la;
no tinc altre remei ni altre verí,
la mateixa música de sempre,
com el cavall a les venes.
