“A tu no se’t dona bé res”. Aquesta va ser la resposta que li va donar una professora d’anglès a l’actor Edu Soto, després que ell li digués que l’anglès no li anava bé.
Moltes gràcies, Edu Soto, pel que vas explicar al programa “El cotxe” de 3Cat, gràcies per posar veu a totes aquelles persones que, durant algun temps de la nostra vida, vam estar marcades per les males notes.
Dislèxies, TDHA, altes capacitats o, senzillament, persones que durant l’etapa escolar estaven passant per una mala temporada i el seu cervell no podia assimilar la informació de la manera que la llei d’ensenyament que toca diu que s’ha de fer. Persones que s’han sentit idiotes que han patit, perquè la qualitat més important quan vas a l’escola és el rendiment acadèmic.
“Qui té la sort que les seves qualitats són reconeixibles ho té més fàcil” Explica l’Edu al xofer/entrevistador Eloi Vila. I és veritat! Perquè sembla que les úniques qualitats que conten són els resultats acadèmics.
Que fan falta bons científics i bons enginyers, per descomptat! Però que injust per totes aquelles persones que pensen que, si no treuen bons resultats, ja no serveixen per res.
Perquè és veritat! Hi ha gent que, malgrat que han arribat adults i s’ha adonat que no tenen cap problema per desocupar altres feines o ser capaços de tenir bones habilitats socials, sembla com si una part seva ha quedat atrapada en l’etapa escolar i arrosseguen la sensació de ser menys. Es veu en actituds com la de creure que la seva opinió val menys que la dels altres i no atrevir-se a expressar-la o, de vegades, ja de grans, tenen ganes d’estudiar alguna cosa, però els fa por perquè els han fet creure que no tenien habilitat per estudiar.
Sembla mentida que l’any 1983 –fa ja quaranta anys! –, el científic nord-americà Howard Gardner, que va centrar la seva recerca en les capacitats cognitives de les persones, va formular la teoria de les intel·ligències múltiples, per explicar-nos que: la intel·ligència no és un conjunt unitari, sinó una xarxa de conjunts autònoms, relativament interrelacionats. Gardner, explica que: hi ha molts tipus de problemes a resoldre i també hi ha molts tipus d’intel·ligències.
Quantes persones se’ls ha tret d’extraescolars com música, pintura, etc., per què els extraescolars robaven temps per fer deures de l’escola?
Potser, la societat hem perdut bons polítics, bons educadors, bons actors, bons pintors, bons comunicadors, bons mediadors familiars, bons líders de treball amb equip, bons cuiners, bons forners, bons cuidadors, que com que no es van saber adaptar a un sistema escolar basat en un determinat tipus d’intel·ligència han quedat “marcats per les males notes” i no s’han atrevit a treure el seu potencial perquè creuen que no serveixen per res.
