Hi ha un tipus de persones que, sembla, no puguin estar mai malament. Com si no tinguessin dret a estar tristes, com si els que estan al costat d’elles tinguessin tan clar que poden amb tot que ni ens preocupem. Que quan els passa alguna els diuen “tu ets forta”. Sembla que portin una etiqueta enganxada “jo puc amb tot”.
Aquells qui conviuen amb persones fortes poden acostumar-se tant que pensen que sempre ha de ser així. Que, com és forta i pot amb tot, no s’ensorrarà mai i, per tant, s’hi poden repenjar.
“Soc una boia” em diu una dona. Quan li pregunto per què, em diu que el marit confia tant en ella que s’hi repenja sense cap problema. M’explica que, quan ell s’enfonsa, ella sap com treure’l cap a la superfície. Però, i si és ella la que s’enfonsa? Ella és la boia i, si la boia s’enfonsa, s’emporta cap a dins a qui té enganxat. Per tant, ha de sortir ella i ha de tibar cap amunt al marit que també està enfonsat.
Si us sentiu boies, no oblideu cuidar-vos i, com a mínim, heu de saber quanta gent es repenja damunt vostre, perquè, arriba un moment que, sense ser-ne del tot conscients, tindreu més pes del que podeu suportar. De vegades és necessari dir-li a algú que deixi de repenjar-se. Si no ho feu, correu el risc que s’enfonsi tothom.
Si no sou boies, però sabeu que al vostre voltant n’hi ha alguna, quan noteu que no està del tot bé, recordeu que, encara que no ho demani, també li agraden les abraçades. Ara bé, hi ha dos tipus d’abraçades, unes que donen i unes altres que demanen. Quan ens fan una abraçada que dona, et transmet un “aquí estic” “confia en mi” Aquesta és l’abraçada que vol una boia quan no està en plena forma. L’abraçada que demana és la que transmet “et necessito” “posat bé perquè jo no sé com m’ho faré sense tu” Aquesta no l’ajudarà gaire i millor no fer-la si la boia no està bé perquè és carregar-li més pes al damunt.
