El vent hi jugava capritxós
i meravellada mirava el cel gran
els núvols agafaven formes i colors
era com un poema o un dolç cant.
Veia dibuixats amb mà d’artista
un cavall amb un genet a sobre seu
una bruixa que no semblava trista
dins de blancs núvols com la neu.
Castells, palaus se’m presentaven
com un somni d’una nit d’estiu
era tan bonic i m’ensenyaven
un cigne i un ocell sortint del niu.
Si hi arribés amb una vara m’enduria
tots els núvols per fer-los realitat
i els tindria amb mi, somiaria
que res és fals sinó pura veritat.
I l’aire es mou i els espectres
són figures penjades en el cel
canviant com el llamp en les tempestes
i tapant el firmament amb un blanc vel.
I entre el gris i la foscor hi trobo
tot el que el cor pugui desitjar
el meu somriure és feliç i adoro
un paradís que no m’arriba a la mà.
De sobte el sol s’emporta la nuvolada
i es fonen totes les figures que havia imaginat
esperaré a la nit i amb la vesprada
trobaré la lluna i les estrelles al meu costat.
