Els cristians catòlics de Barcelona no estan de sort. Tenen un mal senyor bisbe, un senyor bisbe sòrdid i petit que mai no ha aportat cap grandesa a la seva diòcesi. Un senyor bisbe que té por. Por dels qui ell es pensa que estarien contra la celebració de la consulta del 10 d’abril a la capital de Catalunya. Bisbe covard, bisbe petit. Sistach no vol que cap rector de cap parròquia de la ciutat cedeixi cap local ni cap instal·lació perquè qui vulgui, cristià o no cristià, pugui votar, de manera no vinculant de moment, a favor o en contra o en blanc de la independència de Catalunya. Dividiria la comunitat cristiana, segons ell. Quina vergonya de bisbe! Sistach, un cop més, mostra el seu rostre de lacai i agent de la conferència episcopal espanyola. M’agradaria, per un moment, ser rector d’alguna d’aquestes parròquies. Desobeiria el meu bisbe i li plantaria cara i demanaria la seva dimissió i, potser també, que pengés els hàbits. Però, és clar, no sóc rector, ni tan sols sacerdot, ni formo tampoc part, com a cristià, del bisbat de Barcelona.
