Sóc algú rellevant? Sóc algú amb estatus, posició, pensament o raça superior?
Qui sóc jo per jutjar al meu germà?
Davant la descontrolada onada de violència masclista i de gènere per part de colectius d’extrema dreta i xenòfobs és imprescindible la reflexió individual i colectiva.
Quina és la llavor d’aquest odi tan violent?
Perquè són moltes vegades els mateixos joves qui executen aquestes accions tan sanguinàries?
Considerar la vida dels altres com una diana fàcil de crítica i menyspreu sota el pensament fanàtic i intransigent cap els més dèbils és una tragèdia en una més que assolida societat democràtica en ple segle XXI.
Discriminació per orientació sexual, origen ètnic, per aspecte físic o lloc de procedència…també els nombrosos casos de bullying on els més joves i fins i tot nens demostren agressivitat i supèrbia vers companys o coneguts.
En aquests temps de vanitats desmesurades on les xarxes socials ens acompanyen des del primer plor, les ànsies egòlatres i narcissistes no entenen la visió d’un món global i heterogeni, les causes oblidades o el desamparament.
Sóc jo el teu guardià?…”No ets ningú perquè m’importis massa”…afirmaria algú amb els seguidors i likes que el seu ego necessita.
Les ambicions i conquestes es tradueixen com a triomfs personals que ningú pot rebatre. Com a conseqüència també ho són la parella, el grup d’apestats de classe a qui despreciar o la noia àrab veïna del barri i nouvinguda.
Al capdavall tot és violència pel dèbil o el sotmès. Pel diferent, per feble, pel qui els prejudicis, pobre educació sentimental o falsa autoritat moral no permeten tractar els altres amb respecte i acceptació.
La violència de gènere i identitat sexual és avui en dia una xacra on massa sovint escoltem notícies lamentables i desoladores.
Al llarg de la història era el pare o mascle de la unitat familiar la màxima autoritat sobre tots els altres membres, mantenint a la dona en una condició de suposada inferioritat i sense dret a decidir sobre la pròpia vida.
La dona es redueix a un objecte sexual i de pur mercantilisme interessat, com una suposada armonia social i familiar, responsabilitats amb els fills o obligacions dintre de la llar.
La subordinació pel simple fet de ser dona i en qualsevol esfera social, cultural, educativa o econòmica. Perquè aquest fenòmen, lluny d’apaivagar-se continua creixent de forma generalitzada?
La violència motivada per orientació sexual o identitat de gènere és també una deficiència greu de la nostra societat. La discriminació per orientació o identitat sexual es produeix en tots els àmbits de la vida, es persegueix, es justifica amb lleis polítiques d’extrema dreta i fins i tot es renega en la mateixa família.
Educar, sensibilitzar, dignificar i denunciar són essencials per intentar fer desaparèixer la violència en totes les seves formes i que molts sectors de la població es veuen reflectits.
Sóc jo el teu guardià? El teu amo o posseïdor?…Ningú és propietat de ningú, ni de les seves creences o pensaments, de les seves llibertats com a persona i colectiu.
L’èsser humà és dignitat i respecte, esperit i sentiment. Entendre això des de la infància és primordial.
La consideració de tot pensament com a part d’un món global i divers, ric en cultures, religions, creences, sentiments i sexualitats és grandesa de viure i aliment per l’ànima ; ningú és excloent en un univers massa globalitzat i on les arrels, cultures i emocions ens aporten empatia i humilitat.
Cap èsser humà es mereix violència ni menyspreu. La violència física, psicològica, sexual o de gènere no tenen cabuda en una societat avançada i lliure, on ningú és posseïdor de ningú i tothom és lliure d’escollir el seu camí per ser feliç.
“Allà on algú lluiti per la seva dignitat, per la igualtat, per ser lliure…
mira-li als ulls…” ( Bruce Springsteen)
