No cal que els expliqui qui són aquests senyors, vostès ja n’estan perfectament assabentats. Tampoc sé explicar com és possible que aquesta associació, gairebé sense socis i sense la menor capacitat de mobilització, ja hagi estat rebuda pel Sr. Rajoy i pel Sr. Mas, i hagi aparegut en tots els mitjans de comunicació per difondre les seves idees. Si li ho preguntessin al Sr. Jorge Fernández Díaz, els diria que ha estat gràcies a la intervenció de santa Teresa d’Àvila, que vetlla per tots els espanyols.
Tinc dubtes força enraonats que les esferes celestials tinguin temps d’ocupar-se de qüestions tan prosaiques. Atorgo més credibilitat a les notícies sobre la reunió entre el Sr. Rajoy i l’SCC que asseguren que el Sr. Rajoy amb prou feines va passar cinc minutets amb ells, sobretot per poder-s’hi fer la foto, i que la resta de temps que es van estar a la Moncloa la van aprofitar perquè els tècnics de presidència els instruïssin sobre aspectes com ara finançament de les seves activitats, coordinació amb d’altres grupuscles unionistes, disseny de campanyes, etc. És a dir, que no van anar a Madrid per entrevistar-se amb el Sr. Rajoy, sinó per posar-se a les ordres del servei d’intel·ligència espanyol –ja em disculparan per l’oxímoron– i rebre instruccions.
Ara cal veure quan de temps duraran. Es veu que els senyors de ‘Catalanes i d’Espanya’, tots solets, no se’n surten, igual com no se’n surten el gran nombre de mitjans digitals espanyolistes que han sorgit en aquests últims anys, ni les seleccions esportives amb sous milionaris, ni la munió de trolls que el CNI ha posat a rebentar els digitals sobiranistes, ni tampoc les balances fiscals del Sr. Montoro o els comptes públics territorialitzats del Sr. De la Fuente.
Es parla d’una xifra de diners astronòmica invertida per l’estat espanyol per neutralitzar el procés. Com que els diners surten dels fons reservats, mai no arribarem a saber quant calés s’hi han gastat. És una despesa injustificable en un estat democràtic. Els serveis secrets no serveixen per oposar-se a reivindicacions legítimes presentades pacíficament i democràtica. És per aquest motiu que, sigui quin sigui el final de tot el procés,no em sorprendria que l’epíleg fos la demanda de responsabilitats a polítics i funcionaris per haver malbaratat aquesta xifra de diners.
Tots estem familiaritzats amb el terme “fons reservats” des de l’època de Felipe González. Molts d’aquells diners van acabar invertits a Miami, no n’hi ha hagut cap que tornés a la caixa de l’estat. A sobre les forces de seguretat de l’estat es van mostrar completament incapaces de combatre l’amenaça que deien combatre. Ara també hi deu haver una bona colla de paràsits omplint-se les butxaques a grapades amb els fons per combatre el sobiranisme català. Tant si ens independitzem com si no, haurem de reclamar aquests diners que s’han emprat, sense cap mena de legitimitat, per combatre la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya.
