Diumenge passat la periodista Ana Pastor, de La Sexta, va entrevistar el president Mas al programa El Objetivo. Com passa darrerament a Catalunya, malgrat que n’hi ha que mantenen que la consulta i possible independència no són un problema real de la gent, el Twitter va entrar en ebullició i #ObjetivoMas es va enfilar al capdamunt de la llista de temes del moment. Una infinitat de tuits van confirmar la superioritat dialèctica de Mas sobre la periodista, de qui alguns van fer befa a la xarxa de microblogging. Entre la plètora de missatges, n’hi va haver un d’un conegut central del FC Barcelona i de la selecció espanyola de futbol. Una piulada tan neutra com aquesta: “Es un lujo tener al President Mas representando a Catalunya. Gracias a @laSextaTV por emitir esta entrevista y que llegue a toda España”. Qui havia piulat així des dels seu compte de Twitter era @3gerardpique. Gerard Piqué, la parella de Shakira, la catalana.

Com que el lector d’aquest article és observador, segur que s’ha adonat de diversos detalls. El primer és que el tuit està escrit en castellà. Si estigués escrit en aragonès, en bable, en gallec, en italià, en portuguès o en francès, segur que s’entendria igual. Però el va escriure en castellà per allò que se sol dir, “para que lo entienda todo el mundo”. Com si arreu del planeta no hi hagués més de 6.000 milions de persones que ignoren el castellà. El segon detall és que es tractava d’un missatge d’agraïment. Com que sovint a La Sexta o a Antena 3 (tanto monta) els convidats són Paco Marhuenda o Albert Rivera, la informació que tenen sobre Catalunya molts espanyols és, per dir-ho suaument, incompleta. Potser esbiaixada. A voltes fins i tot una pura intoxicació. Per això Piqué va considerar que calia agrair a la cadena de José Manuel Lara l’esforç de comprensió en fer l’entrevista al MHP Mas. El tercer detall és que dir “a toda España” sembla apuntar cap a la concepció que Catalunya n’és una part i que el missatge ha d’anar més enllà d’aquest racó del món.

Val  a dir que, fins fa quatre dies, els esportistes d’elit no se solien mullar sobre la consulta ni sobre la independència. O quan ho feien, en general era per mostrar-s’hi en contra o parlaven amb desconeixement de causa. Així ho havien fet Pau Gasol o el mateix Gerard Piqué. El primer, sostenint que el problema català naixia de la Guerra Civil (sic) i el segon, tot mantenint que una secessió ens empobriria a tots, a qui paga i a qui rep transferències fiscals.

En resum, que tret de l’històric militant de l’Esquerra Independentista Oleguer Presas o d’Enric Masip i Núria Picas, fins fa uns mesos molts esportistes només abordaven la consulta o la independència per malparlar-ne o dir que  en malfiaven. Però, ai las! Després de tres diades nacionals i un procés que ens convoca per al 9-N la truita està gairebé tombada, l’estaca gairebé a terra. Ara el degoteig és imparable. Un dia és Salva Maldonado, un altre és Raúl Rodríguez de l’Espanyol, un altre Mélodie Pulgarín, Xavi Hernández, Clàudia Dasca, Marc Crosas, Xavi Rabaseda, Montserrat Lluberas, Jofre Mateu, Carme Lluberas… Tots demanen votar o es fotografien sense complexos enarborant una estelada perquè ara és l’hora.

També ho ha entès així Gerard Piqué, esportista amb una repercussió mediàtica superior a la dels esmentats. Com li van pagar a Twitter una piulada que no parlava de consulta ni d’independència, sinó només de l’orgull de sentir-se ben representat? Missatges de suport, sí, uns quants. Però també una pluja d’insults, desitjos de de desgràcies i amenaces que paga la pena reproduir en part.

Aquí en va un. Esteban Bernal Aznar (president de NNGG a La Unión, Múrcia): “Ojalá tú y tu lujoso presidente acabéis cada uno donde os merecéis. Fuera de la Selección y en la cárcel, respectivamente”. La piulada no dóna per a més, però el polític popular dóna per vàlides la teoria de la sedició i de la rebel·lió del president Mas. I un altre de Colmenero (un tuitstar amb més de mig milió de seguidors): “ESPERO NO VERTE JAMÁS CON LA CAMISETA DE LA SELECCIÓN ESPAÑOLA”. Que si mira el teu DNI, que si seguiràs jugant amb la selecció espanyola, que si espero que no, que espero que se’t mori el fill…

Vist el pa que s’hi dóna, cal donar suport públic als esportistes catalans que es mullen. Als que han trencat l’espiral de silenci i s’atreveixen a fer el pas des de la majoria silenciosa fins a la majoria que es manifesta. Donar-los suport perquè són referents per a molta gent i són grans altaveus mediàtics. Tant és si parlen des del convenciment o des de la conveniència. Si sempre han advocat per una causa difícil o si s’hi han sumat en el darrer moment. Qui no ha canviat mai d’opinió? Qui no està disposat a canviar d’arguments quan n’hi ofereixen uns de millors? Els temps canvien i Piqué, també.