Sóc convergent, de sempre, de tota la vida, des de ben petit… i orgullós de ser-ho. Sóc patriota, catalanista, amb un sentiment de posar la nostra terra per sobre de tot. Sóc convergent, a casa sempre ho han estat, els pares, l’avi… des que jo tinc ús de raó i arribo a recordar, ho sóc perquè la gent que he conegut, la gent que m’envolta de jove quan arriba el moment del primer vot ho eren, ho són i mai cap d’ells, cap dels meus referents m’han decebut, ans al contrari, orgullós de poder dir amb el pas del temps que gran part d’aquesta admiració s’ha convertit en amistat. Són catalans i bona gent davant de tot i això és ho important.
I tinc amics i amigues que no són convergents i també són patriotes i catalans i bona gent i d’altres que potser en són menys però que estimen la nostra terra i això és el que importa. Retornem als orígens, Catalunya per sobre i davant de tot, podem arribar-hi més de l’esquerra, més de la dreta, del Nord, del Sud, potser portem generacions aquí, potser som uns nouvinguts i fa quatre dies que hi som però el sentiment patriota, el nostre fet diferencial català per sobre de tot.
Som els bons, tots, els patriotes catalans i ens en sortirem, no en tingueu cap dubte; fugim de sotileses, de discussions bizantines, de temes que distreguin la nostra atenció, el primer és Catalunya i sempre Catalunya i per fer país cal començar des de la terra, picant pedra, suant… fent gran el nostre poble, la nostra ciutat. Treballant pels nostres pobles treballem per Catalunya, fent-los grans i millors en tots els aspectes ennoblim Catalunya i permeteu-me, doncs, que ajunti ara aquests dos termes de la meva vida: Sóc convergent i vila-secà i orgullós de ser-ho com la majoria de patriotes estaran també orgullosos de les seves arrels,de la seva terra i dels seus ideals.
Aquest passat divendres vam fer a Vila-seca una gran festa, un sopar d’entrega de la Insígnia d’Or de Convergència Democràtica de Catalunya a un militant històric, a un home de bé dels que es mullava i es definia per la nostra terra en èpoques més fosques i difícils que les actuals. Donava goig veure la seva família, les seves amistats, la gent del poble agraint els anys d’esforç a un de tant i tants catalans que de forma anònima han ajudat i ajuden a fer país. Vora les 400 persones ens vam reunir a La Pineda a donar-li aquest càlid i sincer homenatge a aquest con vilatà entranyable.
Com faran altres partits, com faran altres cultures, altres creences.. però aquests són els meus i som els bons, formem part dels bons; potser no tots, però si la majoria i no en tenim l’exclusivitat, només faltaria, però ajuntem-nos tots els bons, fem una crida al patriotisme, al sentiment català… Avui dia estem davant la política del Doctor No, la política de negació a Catalunya, d’anar tapant forats amb els 420 euros enlloc de procurar per les PIMES i la creació de llocs de treball, la política de tancar-nos a la caverna i no deixar-nos veure el món real… però estem a temps, cal afrontar els problemes esvaint les cortines de fum. Cal resoldre els problemes per ordre d’importància, primer cal ajudar a totes les famílies a poder sortir de la crisi, després anar a posar les coses al seu lloc.
Només cal tenir clara la idea que Catalunya i aquest sentiment patriòtic català està per sobre de tot i deixar-nos de lluites inútils sense cap mena de sentit, deixar de mirar d’assegurar cadira, aixecar la vista més amunt dels nostres melics i dedicar-nos tots a treballar fort per Catalunya.
Som els bons i ens en sortirem, companys! No en tingueu cap dubte, som els bons i guanyarem, el compte enrere ha començat… Visca Catalunya!
Josep Plana i Monné
