Amor
Vine! Vine i omple el teu cos
de la mel dels meus ulls,
de la sal de les meves onades.
He aturat el temps per obrir-te
pas a la cala dels antics somnis.
La cançó serà sempre eterna
al bressol del teu amor.
Home
És aquest el temps i el moment just
per estimar-te.
Ara; darrera d’aquest pins.
Ara que el temps apreta
i m’he venut l’ànima,
estripo el futur en qualsevol
corba d’aquesta fosca carretera.
Dona
Serà demà i seràs sempre amor;
avui només hi penso.
Una imatge congelada
i després els somnis
de tota una vida.
Una abraçada, només una,
em té presonera de servituds.
Terra
Mireu aquesta pols.
Sou vosaltres i el vostre amor.
El temps no importa,
us sobrevisc.
Per més amunt que voleu,
esteu lligats de peus
a la meva pell,
i els vostres horitzons
i poemes, ja son avui,
ara que escriviu,
res més que el fum
fonedís dels records.
Apreneu doncs a estimar-vos
sense presses ni miralls,
ni factures ni desconsols,
com els arbres al meu cos,
com jo a les estrelles.
