Diuen que és el millor vegetarià de Barcelona i no sé si és veritat però el que és cert és que no s’assembla a cap altre vegetarià. Ni de Barcelona i d’enlloc. Tinc una teoria amb aquest restaurant: el meu pare –i permetin-me que em posi rosa- porta molts anys sent vegetarià, tants, que quan jo era petit eren els tipus de restaurants que solíem freqüentar: vegetarians. I per molt diferents que fossin entre ells, tots tenien la particularitat de fer la mateixa olor. Un tipus d’olor molt concreta i determinada que podries endevinar encara que entressis amb una vena als ulls al restaurant. Era l’olor de la verdura, o del pa integral o de tot aquest munt de productes vegetals cuinats d’aquesta determinada manera, que acaba sempre fent aquesta olor característica. Els restaurants, a més a més, tenien plats diferents però els gustos acabaven sent, també, molt semblants. La decoració del plat, la forma de vestir el conjunt, tot, tot, era sempre al final el mateix. Com si tots estiguessin fets pel mateix patró, i per molt que volguessin fer plats diferents, agafessin aquest deix vegetarià que els tornava inconfusibles. La cuina era senzilla i sempre predominava d’una forma gairebé abusiva la verdura. Aquest tòpic que els vegetarians només mengen bledes es complia en certa manera fins i tot als restaurants d’aquest tipus de cuina. I per molt que fessin lasanyes de verdures o cremes de pastanaga al final tot era el mateix.
Bé, el cas és que el Teresa Carles és tot un altre món. Els plats no estan fets per buscar una cuina vegetariana sinó per buscar una bona cuina. Vull dir que el que importa és fer un plat bo, molt bo fins i tot, i no tant que sigui un plat vegetarià. El Teresa Carles és el primer vegetarià que conec que no és un restaurant vegetarià. És a dir, que la finalitat no és menjar com els vegetarians sinó menjar plats que t’acostin a la bona cuina prescindint de la carn. D’aquesta manera et trobes amb uns plats que si no t’ho diguessin podries dir perfectament que són d’un restaurant normal, i que a més a més, són bons. El Teresa Carles trenca els esquemes d’aquesta cuina tradicional vegetariana, de la repetició, dels plats conservadors, antics, molt suats, i en canvi es dedica a buscar la manera de poder menjar normal llevant la carn i el peix del plat.
Hi ha, per exemple, el fantàstic trio d’humus: el clàssic de cigrons, però també el d’albergínia i el de carbassó i coriandre. També hi ha les croquetes, que són suau però alhora incorporen elements trencadors, gens usuals a les cuines vegetarianes, com la de carbassa i rocafort. La tempura de verdures, molt aconseguida, amb les verdures tallades a l’engròs i una salsa casolana gairebé idèntica al romesco i molt bona. També hi ha la pasta amb pesto vermell i verdures, que recorda al sofregit del rostit de pollastre, aquell oli que queda al fons de la cassola i tothom vol sucar. El caneló gegant de bolets i beixamel amb tòfona, o el milfulles d’albergínia i bolets.
Són plats que llueixen, que et diuen alguna cosa més que “sóc vegetarià”. Són plats fets i interpretats des de la cuina moderna, apartant-se dels tòpics i de les coses tan repetides que ja cansen.
L’interior està decorat amb gràcia, el local és ampli i la carta molt extensa. Tenen un menú de 9€ i escaig que fa el fet. De totes maneres provar la carta la primera vegada val la pena.
Jovellanos, 2. Barcelona.
93.317.18.29
Preu mig: 30€ sense vi.
