A Espanya els partits, els mitjans i l’establishment no entenen res –o no ho volen entendre- del que està passant aquí, però els líders dels partits catalans no es poden enganyar. El referèndum del 9-N no és Ítaca, no és l’horitzó. L’objectiu és el model de país que volem, el marc de convivència i llibertat que desitgem per a viure com un país normal. L’exercici del dret a decidir no és la decisió mateixa que volem, és el preàmbul.
És precisament en aquest àmbit, el del dret a l’autodeterminació, on es troben còmodes els partits catalans que no han definit encara el seu discurs respecte al model de relació amb Espanya. CDC, ERC, PP, CUP i C’s s’han posicionat sense cap ambigüitat. I a mesura que s’apropa novembre la indefinició de ICV, Unió i el PSC està fent-los saltar per l’aire.
Aquesta setmana ha dimitit Pere Navarro sense cap mena de pal·liatius seguint la cadena d’explosions encetada als PSC ja fa més d’un any. Iniciativa-Verds pot anar aguantant amb el discurs social –ben sonant i necessari encara- però quan es vegi abocada a definir-se, les seves bases esclataran per un costat o per l’altre. També aquesta setmana ha dimitir sense dimitir el líder d’UDC, insinuant una marxa de la secretaria general de la federació de CiU i jurant pocs dies després que mai a la vida s’havia plantejat una ruptura amb DCD.
Com que els diputats d’Unió a la cambra catalana són 14 i -segons es desprèn del tancament de files del passat consell nacional i dels anteriors- estarien disposats a votar el que el seu líder decidís sense cap mena de dissensió, el president Mas i Junqueras –és a dir, el procés- quedarien en una posició de feblesa. És clar, doncs, que CDC no es pot permetre ara una ruptura i ha d’empassar-se els estirabots d’en Duran i el seu partit. Per tant, el possible trencament de CiU arribaria en el cas de fracassar la consulta del 9-N i es convoquessin eleccions plebiscitàries.
En qualsevol cas, cal reconèixer que l’abdicació de Joan Carles I i la coronació del seu successor ha estat fins ara el millor moviment –almenys el menys brut i el més intel·ligent- de l’establishment espanyol per a desestabilitzar el procés d’emancipació català, i està essent un nou ingredient que encara farà bullir més l’olla, amb corredisses i intents de desesperats per ressuscitar terceres vies mortes.
