El mecanisme d’interpretació que aplica a la realitat el ministre d’Interior és molt menys sofisticat que el d’un cànter. Jorge Fernández Díaz s’ha cregut el càrrec en aplicació estricta del criteri d’autoritat. D’autoritat casernària. No hi ha notícies sobre antecedents marcials del ministre, més enllà de l’ofici del pare, que era autoritat. Militar, no cal dir-ho. Fernández Díaz no només s’ha retrobat amb Déu, sinó també amb una concepció de la jerarquia d’arrel castellana que desdenya la política. Allò que pugui arreglar la vara no s’ha de deixar a la grada. Política? “Faci com jo, jove, no s’hi fiqui”, deien que deia Francisco Franco quan només en feia ell a Espanya.
Per això Jorge Fernández Díaz vol aplicar al problema polític català, tan complex i molest als seus ulls, criteris de comandament. Fa un parell d’anys que ha destacat una guàrdia especial al Maresme amb la intenció desvelada de poder actuar a Barcelona i resoldre la situació estil Espartero. Debades. No hi ha manera. No hi ha cap aldarull en cap manifestació separatista que justifiqui una intervenció. Ni tan sols en els edificis de l’Estat. La pretensió ratlla amb el deliri. Fins fa poc la delegació del govern espanyol a Catalunya semblava Fort Knox. La cara d’avorriment dels agents armats fins a les ungles que hi feien guàrdia permanent era tot un poema. Hi ha dies que un d’aquests destacaments especials s’ha situat al costat de l’estació de França, davant l’edifici de l’antic govern civil, on ara no hi ha res.
Potser Fernández Díaz, a més de l’esperança d’haver d’utilitzar les pròpies forces, té una intenció estrictament coactiva. Colonial. Es tracta de fer saber qui mana. Estúpida pretensió perquè en aquell edifici ara només manen les rates i els coloms.
La legislatura s’acaba i el joguet Comansi, també. Una vegada més en al seva vida, Jorge Fernández Díaz només ha fet el ridícul. Això explicaria que, a la desesperada, hagi intentat convertit un sabotatge en la línia de l’AVE a Barcelona en un atemptat terrorista. Afirma el ministre que hi ha hagut una “alteració greu d’una infraestructura que presta un servei bàsica la ciutadania”. És molt més seriosa l’alteració que provoca el ministeri de Foment en el servei de Rodalies per la falta d’inversions i ningú no l’acusa d’“estrall terrorista”. Jorge Fernández Díaz tornarà a fracassar. La “qüestió catalana” és ara més que mai un repte polític i no pas una qüestió d’ordre públic. S’acosten eleccions. Pas a la civilització, per amor de Déu. Dit sigui, això darrer, amb el permís del senyor ministre, que sembla que en vol tenir també el monopoli.
