Vesteixen amb el seu look característic: dessuadora acolorida, calçons d’esport amples, unes vambes i la gorra que no falti. És la vestimenta amb què es planten damunt l’escenari, però també la que els diferencia i defineix la seva forma de ser. És l’estil de dos autèntics trapers i és una de les seves marques identitàries.
A l’estudi treballen amb els teclats i les taules de mescles. Fan servir programes per crear música i culegen molts de botons. Les bases musicals en procés de creació i que sonen pels altaveus són d’allò més alegres i aferradisses. El bon rollo que hi ha a la sala és fruit en bona part d’aquesta particularitat que impregna la seva música. Melodies que a la primera que escoltes t’entren ganes de ballar.
Es diuen ‘tetes’ entre ells, riuen i es fan bromes. Però, no deixen de crear ni de fer feina amb serietat i de valent. Són dos vertaders professionals. De fet, als seus vint-i-un anys ja estan fent concerts arreu de Catalunya. Han fet temes amb artistes reconeguts i les xifres d’oients mensuals a Spotify apunten a un futur ple d’èxits i reconeixement. I això que tan sols fa dos anys que es van endinsar en aquest món… Però la fama no s’ha fet esperar i no ha tardat gaire a envoltar-los.
En efecte, el grup es va formar a l’estiu de 2018. Van crear el seu primer tema per la Festa Major de Mataró, la seva ciutat. “Vàrem fer la cançó per Les Santes i la vam titular Santrap“. L’obra va tenir un bon acolliment, i veure que a la gent li agradava va ser un impuls per seguir: “Llavors vam dir: Va, venga. Fotem-li!”. Expliquen que havien estudiat música sempre i sabien com fer servir els programes per crear-ne. “La idea va brotar entre dos amics que havíem parlat algun dia de festa de gravar alguna cosa. Un dels dos havia escrit una lletra per un tema i vam decidir gravar una base”.
Així va néixer The Tyets. Els “tiets”, com es diuen ells. Un nom que va sorgir arran de com s’anomenaven de manera col·loquial, amigable i juvenil entre si. “Ens posàrem The Tyets perquè ens dèiem a nosaltres ‘tete’, ‘tiet’… I vam dir: doncs, ‘els tiets’. The Tyets”. Un grup de dos amics mataronins de la infància a qui els va unir la música. “Vam estudiar música junts des de nens i no hem tingut mai cap problema a l’hora de treballar junts”.
“Ens dèiem a nosaltres ‘tete’, ‘tiet’…”
The Tyets és un grup petit. Format només per dos joves artistes que a l’hora de crear no necessiten ser més. Als concerts, però, són d’allò més canyers. El que els caracteritza damunt l’escenari és la seva manya per crear ambient i animar el màxim a un públic adolescent. Per la posada en escena compten amb altres músics. “Als concerts portem a un DJ i també vénen la Shurid, que és una col·laboració; i els dos Maresme Boyz a cantar“. L’atmosfera festiva i el fet de passar-s’ho en gran, amb els ‘tiets’, estan garantits.
De fet, aquesta és l’essència de les seves creacions i allò que més complau als seus oients, intueixen. “Creiem que el que més agrada és el ritme animat de les nostres cançons, perquè el reggaeton enganxa molt. A més, les nostres tonades són bastant aferradisses“. Aquests, però, són trets que podríem destacar en la música de qualsevol autor d’aquest gènere. La característica més destacable de les peces musicals de The Tyets és una altra i molt clara: la lletra. “Potser també les lletres. Què són bastant ‘light’, diguéssim. O sigui, són gracioses, són amb humor; però no estem parlant de drogues o de putes com a les típiques cançons de reggaeton”.
“No estem parlant de drogues o de putes com a les típiques cançons de reggaeton”.
No obstant això, no només fan reggaeton. A l’hora de definir el seu estil musical van més enllà. “Nosaltres diem que fem ‘trappetón’. Què és una barreja entre ‘Trap’ i Reggaeton, però també hi afegim bastanta sonoritat amb ‘Latin’ en temes com són Me Escapé con Un Trompetista o Mala Vida; per convertir-ho amb més ‘pop'”. Així, quan algú escolta per primera vegada una cançó dels Tyets, molts senten una mena de record. Una mena de ‘Déjà-vu’ o perceben que la peça els porta a pensar en una d’un artista precedent. The Tyets també destaquen per això. “Encara que la creació és pròpia, en diferents cançons fem referència a altres temes. De reggaeton, com a algun de la Rosalía; o de música en general, com de Txarango, al nostre tema Hamaking per exemple. Fem temes propis però agafem referències d’altres artistes”.
“Nosaltres diem que fem ‘trappetón’.”
I és que, avui dia la música ‘trap’ i el reggaeton connecta moltíssim amb els joves. La música urbana és una tendència que va sortir ja fa uns anys als Estats Units. “Aquí acaba arribant tot més tard, però al final arriba. S’està creant una escena a Espanya, sobretot a Catalunya, urbana i catalana en expansió. I quan un grup creix, creixen els del seu voltant“. Potser aquest sentit de catalanitat és una de les particularitats que ha fet que aquest estil connectés tant amb els adolescents de la regió. A part del número de compàs i l’esperit juvenil! “Normalment quan escoltes reggaeton és en castellà o en anglès. És estrany trobar-lo en català i quan te’l trobes, agrada”.
“Normalment quan escoltes reggaeton és en castellà o en anglès. És estrany trobar-lo en català i quan te’l trobes, agrada”.
I tant que ha agradat! The Tyets s’han guanyat un emparament per part del jovent enorme en tan sols dos anys de recorregut. Les xifres no menteixen: a Spotify tenen 31.000 oients mensuals i la seva cançó amb més reproduccions, que es titula Recursos Humans, en té més de 350.000. “No ens esperàvem mai que tindríem tant d’èxit! Vam treure el primer tema de forma espontània i de mica en mica ha anat creixent tot. Tampoc sabíem fins on arribaria”.
A YouTube, els videoclips no queden lluny. Són d’allò més alegres, sense arribar a desconnectar-se de la realitat. “El que volem transmetre amb els videoclips és una mica l’espontaneïtat. No som de preparar-nos-els massa”. El que cerquen, diuen, és que acompanyin els temes. “Si amb les cançons transmetem aquest missatge de bon rollo, als videoclips intentem plasmar-ho també. Per exemple, a Hamaking parlem d’una hamaca i pel vídeo vam anar a fer un ‘hamaking’ a un bosc”. És la coherència que igualment impregna al de Tinc una casa que no té piscina, que van gravar a un xalet de Mataró, relaten.
Però els seus videoclips, així com els concerts, no són sempre en solitari. Els ‘tiets’ fan versions i col·laboracions amb altres grups i artistes individuals. “Hem col·laborat amb Andana, que és un grup de reggae de Mataró. També amb la Shurid al tema Tanqueray i amb Maresme Boyz a TRAMERU, l’últim que hem tret”. A la cançó Me Escapé Con un Trompetista van treballar amb la Memi, una noia de Mataró però amb orígens cubans. “Buscàvem una veu cubana i la vam conèixer a ella”. Per últim, a la mateixa peça també hi van participar Vermax2015.
Amb tot aquest ampli repertori, actualment The Tyets està ‘on Tour’ i els seus seguidors no es poden perdre les pròximes parades. Algunes d’elles de gran envergadura. “Estarem al Festival ÍTACA per Sant Joan. També a l’Acampada Jove; a l’Embassa’t, que és un festival de Sabadell i al FredFestival de Terrassa”. La data més especial, però, és el 24 d’abril. Quan tindrà lloc una audició d’estrena digital a la Sala Clap de Mataró. “És el que considerem més rellevant, de moment, perquè es tracta d’un concert totalment nou”. Però encara tenen moltes dates més a confirmar. “També estarem a moltes festes majors però encara s’han de publicar”.
En efecte, a The Tyets els augura un llarg camí i molts més bolos si segueixen així, encara que la modèstia els faci dubtar: “No sabem si ens espera una àmplia trajectòria… Tant de bo que sí. A veure si podem continuar fotent-li!” Comenten il·lusionats. “Ara anem traient singles i estem plantejant fer un disc. No tenim res de moment, però estem treballant amb la discogràfica BlueRecords i intentarem tirar-ho tot amunt!”. Ganes no els falta, de fet.
I és que, després de conèixer-los, si hagués de descriure The Tyets amb poques paraules, serien humilitat o senzillesa. Ells, però, tenen un altre qualificatiu per distingir-se. “Si ens haguéssim de definir amb un adjectiu, seria ‘trappy’. Provinent de Trap, amb dos ‘p’ i ‘i’ grega.” Expliquen entre pensaments, dubitacions i rialles.
“Si ens haguéssim de definir amb un adjectiu, seria ‘trappy’.”
No obstant això, una cosa no treu l’altra. I tot i lluir sempre una vestimenta exuberant i destacar per les formes i particularitats, tant musicals com de personalitat; són dos autèntics trapers però amb certes característiques familiars.
