Tickets és l’altre restaurant dels germans Adrià. El concepte és totalment diferent. Així com al 41º el que es pretén és tornar a El Bulli, o fins i tot millorar-lo, al Tickets es busca agafar la tapa tradicional i transformar-la en obra d’art. Vol ser un bar de tapes, però com tot allò que toquen Ferran Adrià i el seu germà Albert, acaba sent un restaurant d’un nivell molt superable a d’altres restaurants que juguen a la categoria de “grans restaurants” i no pas a bar de tapes. És el que tenen els genis, que tot allò que fan es converteix en meravella, i tot el que proposen acaba sent el que la gent vol, i el que els restauradors imiten.
El Tickets és agafar el producte, el millor producte esclar, treballar-hi tant com sigui possible, exprimir-ne cada tècnica, buscar la cocció exacta, la combinació ideal per, finalment, obtenir una tapa que ja no és tapa i que va molt més enllà.
Així com el 41º és màgia, el Tickets és festa, alegria. El local és incòmode però sap trobar aquest punt d’eufòria. La música que s’hi projecta, l’ambient jove i distès i la disposició desenfadada del mobiliari i els ornaments. Però per molt que tot sigui festa, no hi ha res improvisat en aquesta cuina i tot parteix d’una dedicació i un ordre molt exacte. Tot et semblarà un ball espontani però estaràs davant d’un estudi molt acurat. Tot surt quan ha de sortir i com ha de sortir. I malgrat la música de festa major de poble s’intueix una genialitat en cada cosa que arriba a la taula.
Encara no he conegut cap restaurant que sigui capaç d’elevar a divinitat una oliva, de tornar-la sublim, fantàstica. Un tàrtar de tomàquet de temporades passades que avui encara recordo. La fantàstica amanida de llamàntol o l’ou amb puré de patata, tòfona i ànec. Diví!
Després hi ha el ritme i la innovació constant. Cada vegada que he anat al Tickets he tastat un 60% de coses noves. L’evolució és constant i no es rendeixen mai. Plats mítics que desapareixen perquè sempre cal millorar i provar de fer-ho encara una mica més bé, si és que és possible. Aquí rau l’èxit. No acomodar-se mai. No viure de rendes sinó de l’esforç diari. La passió contínua per allò que estimes. No em vull imaginar quina feinada deuen tenir aquests nois, que a banda de preparar tot allò que han inventat, han de seguir inventat, dia a dia, per rotar la carta constantment, per posar plats nous molt millors encara.
Per tot aquest esforç, per tot el que et donen, el preu és baratíssim. Parlar de preus de vegades és un poc ridícul, i de vegades una mica pedant, però em sembla que cal remarcar que el Tickets és un restaurant barat, baratíssim. Pots fer un àpat amb tot i pertot sense que paguis més de 100€. Pots demanar i demanar, i no parar mai de provar coses noves, coses que mai abans havies tastat, i ara farem una altra oliva i ara una mica més d’aquest caneló d’alvocat, i tomba i gira i tot això per 100€ o encara una mica menys.
La primera recomanació és que sigueu almenys 4 persones per tal de poder provar de tot. I la segona que no tingueu por a demanar: tenir taula al Tickets no és gens fàcil, per tant cal aprofitar-ho i intentar exprimir la carta al màxim. De totes maneres, si és la primera vegada feu cas als cambrers, són molt amables i simpàtics i saben de què parlen. Demaneu pel Xavi, no us fallarà. Molta atenció amb els plats fora de carta, i més si ja hi has acudit alguna vegada i has provat tots els plats memorables.
Entrar al Tickets és entrar en una mena d’espectacle on tot s’adreça a la teva felicitat. Si estàs de mal humor no hi vagis, podria ser que et millorés el caràcter, però és necessari està molt predisposat a l’alegria per acudir a un circ màgic de quan érem petits. El Tickets és una nit de festa amb els amics. Aquelles nits que tots recordem perquè es fan eternes i l’eufòria s’allarga fins sempre més.
