Insisteixo que malgrat tot hem de mantenir-nos ferms i dempeus també aquesta Diada 2021. Confesso que sóc conscient com mai que tot és possible, sí. Tot vol dir tot. Tant el que considero bo, just i adequat pel nostre País com també són possibles tots els pals a les rodes i despropòsits i tot el soroll d’ara. Un soroll desagradable i eixordador que em deixa moltes vegades esgotada, desanimada, perduda en un espai boirós. Però no sempre! Estem passant massa coses de cop. El futur de Catalunya en relació a les competències i a la voluntat de la ciutadania continua a la corda fluixa. Sembla un atzucac insalvable. Segueix la baralla pública entre els partits independentistes i el no és no dels anomenats unionistes. Els atemptats i fins i tit assassinats de les persones LGTBI són esgarrifosos en una societat on ens pensàvem que estaven a cobert de tot.
A més resulta difícil entendre el combat de quan no és el cartell de la Diada és el Prat passem amb la mateixa fúria de la cosa més petita i ínfima a la inversió possible més gran des de fa molts anys. Suposo que deu ser l’edat però estic, com us he dit, i sobretot i sortosament només a vegades, cansada. Tot i així sortiré al carrer, em manifestaré i seré a Roses a la commemoració institucional de la Diada. Respecto les idees i les persones i voldria que tots els sentiments es trobessin barrejats en aquesta Diada. Però com us he dit, el tot és possible impossibilita la meva esperança.
Malgrat les postures d’avui són o blanc o negre estic convençuda que la mesa de negociació és l’eina que ens ha de fer trobar els tons grisos i avançar. No hi ha per nosaltres una altra eina de moment. Amb Junts pel Sí, quan n’era diputada, vam avançar i jo crec que calia actuar com ho vam fer i agraeixo i defenso les paraules de la Presidenta Forcadell d’aquests últims dies: el que els diputats i diputades al Parlament de Catalunya vam fer al Parlament era el que calia fer en aquell moment i les conseqüències han estat terribles per a molts però ho vam fer per avançar en aquell aleshores camí sense sortida.
Malgrat tot, hem de sortir de casa, agrupar-nos com a ciutadans per a reclamar el que creiem just per a nosaltres i pel País.
Fem d’aquesta Diada una reivindicació de les esperances i les il·lusions. Sí, malgrat tot! i recordem que tot, en aquest moment continua essent possible
