[Tot recordant Mariano Rajoy (1)]
26 de juny de 2012. Llàstima de notícia la d’avui: el tristament famós Tribunal Suprem (aquell on fa quatre dies va dimitir el seu president per un, sempre “presumpte”, cas de corrupció) s’ha carregat el sistema d’immersió lingüística de Catalunya basant-se en una sentència del no menys tristament famós Tribunal Constitucional (aquell que sempre està potes enlaire per les picabaralles entre PP i PSOE per controlar-lo; visca la independència de la justícia!). No saben com fer més mal. Un sistema elogiat per especialistes de tot el món (el de la immersió lingüística de Catalunya) i aquests ignorants de toga fluixa se’l carreguen. No és una envestida més. Aquesta va dirigida al que més els pica, el català. Però no els servirà de res. Si no li va servir a Franco, com els ha de servir a aquesta colla que cada vegada s’hi assemblen més? Ni tan sols els servirà fer-ho a l’estiu, com els delinqüents que assetgen a les fosques; la nostra llengua resistirà, perquè està més forta que mai i perquè forma part d’aquelles essències a les quals no renunciarem mai.
30 de juny de 2012. Els titulars de portada dels diaris, alguns subtítols, títols interiors i, de vegades, frases mig amagades donen idea de la situació del país i més enllà, sobretot si es llegeixen diaris diferents. Titular de portada d’El País: “La UE avanza para salvar el euro.” Altres titulars i subtítols del mateix diari: Los mercados celebran con euforia las medidas que reclamaban España e Italia. El plante de Rajoy y Monti, que amenazó con dimitir, obligó a Merkel a ceder.(…) La letra pequeña arroja dudas sobre la aplicación inmediata para España. (…) Rajoy niega que el rescate a la banca incluya condiciones macroeconómicas.(…) El jefe del Gobierno no descarta una subida del IVA antes de vacaciones (en campanya electoral havia promès no apujar-lo). (…) Los ajustes seguirán porque responden a convicciones profundas.(…) Monti se apunta el tanto del éxito de la cumbre.(…) “Triunfa el eje Monti-Hollande” fue el titular de un diario italiano.(…) Merkel trata de convencer a sus diputados de que no ha cedido posiciones. Sobre un altre tema: PP i PSOE se reparten los cargos para desbloquear las instituciones. Los dos grandes partidos renuevan el Defensor del Pueblo y el Constitucional. I, tornem-hi: Las dudas sobre España llevan la salida de capitales a nuevos récords. (…) La junta de Bankia explota de indignación por el fiasco de la entidad. (…) Banco de Valencia: Capitalismo de amiguetes.
Anem per La Vanguardia. “Rajoy i Monti se’n surten”. “Espanya i Itàlia forcen la capitalització directa dels bancs amb problemes”. “Merkel accepta la compra de bons per controlar la prima”.(…) “El deute cau en picat i la borsa es dispara”.(…) “Espanya i Itàlia obtenen un pacte de mínims per alleujar la pressió”. (…) “El PSOE aplaudeix el resultat de la cimera i atribueix el canvi al socialista François Hollande”. (…) “El ‘xou’ de Monti: El tecnòcrata catapultat per Berlín i París per rellevar Berlusconi lidera la revolta del sud contra Merkel”.(…) Joaquín Almunia (Comis. Competitivitat UE): “Espanya i Itàlia han guanyat junts. Els fons de rescat ja poden operar per alleujar la pressió sobre els seus respectius deutes”.(…) L’Ibex puja un 5,7%, el repunt més gran en dos anys impulsat per la banca”.(…) “Una petita esquerda en el mur alemany. Merkel: Continuem en el marc dels nostres mètodes”. (…) “Hollande proclama la reorientació d’Europa”.(…) “Monti: Amb Rajoy ens entenem”. (…) “Bankia: Goirigolzarri es disculpa davant d’una junta indignada”. Una altre: “El frau en el cobrament de l’atur és del 45%”.
El Punt Avui. Titular de portada: “Madrid menysprea la majoria independentista”. “Saénz de Santamaria diu que les dades del CEO només són un sondeig i que ara la prioritat és sortir de la crisi”. “Trias: A Catalunya la gent ja ha perdut la paciència”. “El govern espanyol creu que és un desafiament de Mas amb vista al pacte fiscal”. (…) “Salvavides amb condicions per a Itàlia i l’Estat. Merkel accepta per fi la injecció directa de capital als bancs amb dificultats, però alerta que demanarà ‘contrapartides’”. (…) “Monti i Rajoy dobleguen Merkel i li fan acceptar la recapitalització directa de la banca”. (…) “Der Spiegel va interpretar ahir el resultat de la cimera com una ‘dolorosa derrota de la cancellera d’acer’”. Sembla que algú va advertir de que no es posés a prova l’orgull alemany.
Gran titular de portada de diari Ara: “Espanya i Itàlia guanyen. Alemanya es rendeix però diu que no serà gratis. Els bancs tindran accés directe als ajuts europeus. El fons de rescat podrà comprar deute dels estats”.(…) “Angela Merkel. La cancellera alemanya va cedir en l’últim moment a la pressió d’Itàlia i Espanya pel bé de l’euro. El seu país, la primera economia de la zona euro (a on exporta el gruix de la producció) en depèn”. (…) “El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s’ha beneficiat de la capacitat negociadora que ha demostrat a Brusel·les el seu homòleg italià, Mario Monti”.(…) Angela Merkel una altra vegada (per si no estava prou clar): “Ens mantindrem fidels a la nostra filosofia de cap prestació sense contraprestació”.(…) “Què guanya Espanya amb l’acord? La recapitalització directa dels bancs és important, però no servirà per acabar amb la crisi del deute”. Altres titulars de l’Ara: “El PSC de Navarro s’esquerda”. (…) “Duran i Lleida: ’Dels resultats CEO no es pot dir que la majoria vulgui la independència’”. Aquest, més que de la Franja sembla de l’Aragó Oriental. “Bankia reprova la gestió de Rato però fa taula rasa”.
