Amigues, amics,
Fa temps que no parlem del sobtadament reaparegut Mariano Rajoy; recordeu el meu “estaquirot”? Doncs després de fondre’s una temporada, ha reaparegut a Sevilla amb motiu de la investidura del seu “triomfant” correligionari Moreno com a president de la Junta de Andalucía. L’endemà hi hagué l’Aznar. Després del descavalcament del PP de Rajoy del govern de Madrid els PePeros necessitaven quelcom a celebrar. I ho fan triomfalment de la mà del feixisme, que és el què els va i els que els ha anat sempre perquè, en definitiva, VOX és un furóncol sortit del PP.
Aquest tipus, D. Mariano/ el del forúnculo en el ano, ha estat la mà executora de totes les maldats recents contra Catalunya i els catalans, i convé no oblidar-ho. Ni hi ha una colla de malfactors, però ell va acceptar de posar-hi la cara, cara de carallot, perquè com fer, fer, li han fet altres. Dedicades a aquest menyspreable individu, he vingut escrivint, des del 2012, alguns comentaris inclosos, entre moltes altres coses, en un dietari que tinc inacabat i que algun dia hauré de decidir-me a publicar. Tot seguit van aquestes referències. Les frases son estan extretes del mig del text. Totes van ser escrites el 2012.
3 d’abril. Amb l’adveniment de la democràcia va semblar que les coses podien canviar. Aviat, però, es va veure que allò eren il·lusions i res més: Quan es va començar el conegut café para todos, per als que volien ser autònoms i per als que no, les temences es van començar a confirmar… Ara, i em temo que durant uns quants anys, passar de la nació a l’Estat serà una cursa d’obstacles amb una meta que no s’albira propera… Quan els sembla, els del PP van al Constitucional per retallar l’Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya o recorren a la justícia per degradar el català però, també quan el sembla, se salten una llei orgànica, com és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per no pagar el que figura a la disposició addicional tercera.
Amb els pressupostos beneïts per la cancellera alemanya, l’impresentable director del Banc Central Europeu i altres superiors, el Sr. Rajoy, l’actual president del govern espanyol, sembla que té butlla per seguir-se carregant Catalunya amb els pressupostos, la llei d’acompanyament i recentralitzant tot el que calgui de competències ja traspassades a la Generalitat…
Avui m’ha cridat l’atenció i m’ha agradat llegir a El Punt-Avui un article del professor i investigador en genètica David Bueno: “Potser aquest procés ja està en marxa, i és per això el que que està incrementant de forma espectacular el nombre de persones convençudes que el millor camí per a la nostra cultura, economia i país -en definitiva per a la col·lectivitat catalana- és la independència. Tanmateix, no és aquesta la principal aportació de la cultura en la nostra espècie, fer possible la supervivència?”.
29 d’abril. La nostra situació actual, una “autonomia” més de l’Estat espanyol, fa que estiguem al caprici dels governs espanyols que, segons la Constitución, poden suspendre l’autonomia quan els sembli… Així no hi ha res a fer, i menys amb la falta de unitat vegada més entre els propis partits catalans. Estic segur que, com ja està passant des de fa algun temps, entre la ciutadania del nostre país va creixent el convenciment que la millor sortida per a Catalunya és la independència… De moment, l’ofec és cada vegada més intens.
20 de juny. La crisi europea segueix els seu curs, que vol dir anar de mal en pitjor. Ja no parlem de Grècia, limitem-nos a l’Estat espanyol. Hi ha hagut un rescat del sistema financer que encara no s’ha concretat com s’implementarà, però el president Rajoy segueix mentint com en el seu dia ho va fer l’expresident Zapatero… Des de Madrid estem governats per una colla de mentiders, incompetents i, a sobre, chulos... El més greu de la crisi son les conseqüències que té sobre les persones. Un 25% d’atur és una barbaritat i un drama que s’estén a moltes famílies.
24 de juny. Aquests dies, que la voràgine del salvament del sistema financer espanyol, la part més tocada, que no és poca, fa anar de bòlit el president del govern espanyol, Mariano Rajoy; sembla que les coses estan en un atzucac. Rajoy està intentant posar-se al costat del nou president francès, François Hollande (socialista), per veure si li para els cops a la conservadora alemanya, Angela Merkel. Tot plegat sembla el joc dels disbarats. Ah! A tots aquests se’ls ha afegit el suposat tecnòcrata italià, Mario Monti, posat per la Sra. Merkel. Amb la foto dels quatre, la premsa espanyola, sobretot la més PePera, ja parla del quartet que lidera Europa, amb Rajoy inclòs, és clar. El president Mas imparteix conferències en anglès correcte als EUA, no com les del pintoresc Sr. Aznar… Per altra banda, a la TV es va veure el Sr. Rajoy en una d’aquestes reunions de líders internacionals assegut tot sol en la seva cadira de la gran taula mentre els altre dignataris enraonaven a peu dret abans de començar la reunió. De sobte, se li acosta per saludar-lo el president Obama; Rajoy s’aixeca li dona la mà i se l’escolta amb cara de pòquer, Obama insisteix en la conversa i Rajoy no canvia de cara fins que, tot corrent, s’acosta una senyora i comença a parlar a Rajoy. Aquest se l’escolta i tot seguit diu alguna cosa somrient a Obama; aquest contesta i la senyora li parla a Rajoy, que deixa la cara de pòquer per tornar a somriure.
