S’ha celebrat el Dia Mundial contra el treball infantil, el passat 12 de juny. La OIT ha denunciat que hi ha molts casos de menors que comencen a treballar als 10 o 12 anys, per ajudar a la seva família i que es hi ha unes 20.000 morts l’any en accidents derivats d’aquesta activitat. En total hi ha uns 200 milions d’infants al món que són obligats a treballar.
A l’Àfrica subsahariana i a la zona d’Àsia i el Pacífic és on es donen més casos de treball de menors. La majoria ho fa al camp, però també es troben el altres sectors productius, sempre però, sense seguretat ni higiene.
El mes greu és, però, que uns 8,5 milions de menors es troben en condicions d’esclavitut, i són utilitzats com a objectes per a pagar deutes, i per tot tipus d’activitats il·lícites. Per tot això, la OIT desenvolupa programes que ajudin les famílies per tal de suplir els ingressos que aporten els menors.
La protecció dels drets dels menors resta encara molt lluny del que seria desitjable. En un món globalitzat, on cada cop es vulneren més i no es reconeixen els drets socials i laborals de les persones adultes, retallats sense compassió, els menors són un element més d’aquesta concepció brutal de la vida.
Treballar és, així, una pesada càrrega que s’ha de portar des de ben petit, en condicions infrahumanes. No hi ha dubte que un dels avenços més importants de la civilització ha estat d’exigir una educació als menors i el respecte a la vida infantil, en totes les manifestacions. Per a mi no hi ha res més cruel que convertir un nen en un esclau. I preparar-lo per a una esclavitut que pot durar tota la vida.
