1. Habemus Papam
Les elucubracions, les expectatives, les esperances s’han desfermat. Al Francesc, el pobrissó d’Assís, se li ha girat feina. Penso que no donarà l’abast. De pobres, de desvalguts, de vídues, de malalts, de perseguits, d’atropellats, tots en tenim i en tindrem. Francesc, el pobrissó d’Assís, podrà ajudar el Primer dels servidors de l’Església, i li arribaran recursos per subvenir necessitats, i remourà consciències per multiplicar pans i peixos per alimentar seguidors afamats i assedegats.
No em preocupa gens això. Ho aconseguirà. El missatge és clar i el camí està molt ben dibuixat. Els Roucos de torn, potser continuaran essent els darrers a arribar, però els caldrà transformar-se o no podran continuar jugant al poder i a l’ostentació. No em preocupa això, ho repeteixo. El Papa Francesc se’n sortirà!
Allò que m’està obsessionant des que el missatge ha esdevingut evident, és quan de temps ens durarà el missatger.
A Jesús no el varen matar perquè es reunia amb els pobres i els desemparats de la terra, i alimentava les multituds. A Jesús el varen matar perquè denunciava els poderosos, els sepulcres blanquejats, els nius d’escursons. A Jesús el varen crucificar per dir que les ablucions eren prescindibles, per voler deixar ben clar i patent que la llei era per a l’home i no al revés. A Jesús se’l varen treure de sobre perquè capgirava l’ status quo amb aquelles extravagants prèdiques prometent el cel als perseguits, als desvalguts, i condemnant al foc etern els rics i atresoradors de riqueses.
El Papa Francesc no en tindrà prou de posar-se al costat dels pobres i de les seves necessitats. El Papa denunciarà les causes i els causants de la situació d’explotació. Talment com en Casaldàliga. I alguns poders començaran a creure que aquest “senyor” – com en Casaldàliga- és perillós.
Quan de temps ens durarà aquest nou missatger? Això em comença a preocupar. I pel que he vist, també comença a preocupar els responsables de la seva seguretat.
