(* Deixo clar que el títol me l’he inventat jo per acoblar aquests tres textos curts de l’amic Albert Jané)
Darrera del seu humor fi – i sovint desacostumat- hi ha sempre un joc mestrívol amb la llengua i una fina ironia per les febleses humanes. Pere Grau)
***
-Jo era a Tremp i des d’allí vaig anar amb tren fins a la Pobla de Lillet… vull dir de Segur, la Pobla de Segur, i…
-Ah, si era des de Tremp no podia ser la Pobla de Lillet, havia de ser la Pobla de Segur.
-Sí, sí, de Segur.
-Perquè la Pobla de Segur és allí mateix, a tocar de Tremp, i en canvi la Pobla de Lillet cau la mar de lluny, al Berguedà.
-Sí, home, ja ho he dit, de Segur!
-La Pobla de Segur és a la conca de la Noguera Pallaresa, un afluent del Segre, i la Pobla de Segur és a la conca del Llobregat, que va a parar directament al mar.
-Sí, és clar, però…
-Amb tren sí que es pot anar de Tremp fins a la Pobla de Segur, que és dues o tres parades més enllà.
-Però si jo…
-A la Pobla de Lillet, en canvi, ja no n’hi ha, de tren, però suposant que encara n’hi hagués, anar-hi de Tremp amb tren seria complicadíssim.
-Que jo he dit…
-És clar que de Tremp es pot anar on es vulgui de la manera que sigui, però la cosa més lògica i més versemblant és que es vulgui anar a la Pobla de Segur, no a la de Lillet, ni a la de Claramunt, ni a la de Massaluca. M’entens el que et vull dir?
***
-Em va fer parar quedat.
-Vols dir em va fer quedar parat.
-És que ja tenia un calaix a la cama.
-Un calaix a la cama, no: una cama al calaix.
-Tanta roba i tan poc sabó i tan vola que la neten.
-Tan vola que la neten, no: ha de ser tan neta que la volen.
-Doncs, jo on fico el forat fico la banya.
-No home: on fico la banya fico el…?
***
-El parlament de l’Altíssim, amb què s’acaba Primera història d’Esther, de Salvador Espriu, comença dient “Vilatans, patricis de Sinera, som a les acaballes de la faula”. Això ara és inassumible. Hauria de dir “Vilatans i vilatanes, patricis i patrícies de Sinera, som a les acaballes de la faula”.
-O juguem tots, o estripem les cartes: hauria de ser “som a les acaballes i als acabaments, de la faula i del relat”.
-Doncs, ja que hi som, també hauria de ser “O juguem tots i totes o estripem les cartes”
-Ep! “Estripem les cartes”, no; “Estripem les cartes i els naips”.
Una reacció en cadena com aquesta diu que va originar la bomba atòmica.
***
Autoria de: Albert Jané
