“L’animal més aterrador és l’homo sapiens feixista.” Així s’expressava l’actor Jude Law fa uns mesos en una entrevista a un “late night” de gran repercussió als EUA. Una resposta enginyosa i gens innocent, sens dubte.
Primer per la qualificació d’animal en un sentit atàvic i primari del terme i a la vegada per recordar que es tracta d’una població que forma part de l’espècie humana que pobla el planeta i que sovint es confon amb la resta.
De fet, es confon tant, que hom diria que ja ni tan sols és una subespècie identificable. Fa uns quants anys encara semblava que era fàcil identificar-los: de vegades pels seus crits abrandats, de vegades per la seva afició a demanar taxi a tota hora aixecant el braç dret, de vegades pels discursos que sonaven d’altra època, de vegades per la seva estètica -que sí, que no val jutjar ningú per l’aparença. Ara, com deia, llevat dels que volen fer-se notar de manera clara, ja són part d’un paisatge continu. Els trobem a tot arreu, a les xarxes socials en forma de vídeos “divertits”, als dinars i sopars familiars, a l’oficina, a la fàbrica, als diaris en articles que insinuen o expliciten, als parlaments, als ajuntaments, al món artístic i cultural, a l’esportiu, en algoritmes perversos que et minen el cervell a tota hora, a tot arreu. I a poc a poc, el que va començar essent un degoteig en forma de “cunyadisme” xaró forassenyat s’ha anat sofisticant i permeabilitzant a totes les capes de la nostra espècie.
De fet, fins i tot en algun moment ens podem sorprendre a nosaltres mateixos afirmant o pensant quelcom que anys enrere no haguéssim dubtat a atribuir a membres d’aquesta subespècie.
És el que se n’ha dit “guerra cultural” i que s’ha substanciat en forma de mentides, exabruptes, exageracions que han acabat portant a personatges estridents i altra hora considerats execrables -pel sentit comú- al capdavant de les més altes institucions.
Aquest tsunami de desinformació i manipulació, embolcallat en una retòrica seductora i aparentment inofensiva, ha desbordat les nostres vides quotidianes. I tot i que pot semblar que som simples espectadors d’aquest espectacle grotesc, la realitat és que estem immersos en ell de ple, contribuint al seu creixement si no som prou conscients del perill que suposa. Ens cal, doncs, una defensa activa de la democràcia i els seus valors fonamentals. Hem de ser capaços de reconèixer les arrels d’aquest feixisme camuflat i combatre’l amb informació veraç, empatia i una ferma creença en la llibertat. Els valors democràtics no es poden donar per descomptats; cal preservar-los, cultivar-los i transmetre’ls de generació en generació, amb l’ànim de protegir el futur comú. Si som capaços d’això, potser, només potser, podrem frenar el tsunami que ara ens amenaça.
Així doncs, cal que espavilem tots plegats per revertir l’evolució, gens natural, per passar de l’homo sapiens feixista a un nou homo sapiens democraticus.
