Ara fa un any, el setembre de 2023 la presidència del Congrés de Diputats va permetre que els portaveus parlamentaris es dirigissin a la Cambra en llengües oficials diferents del castellà, abans que s’aprovés la modificació del Reglament del Congrés, fent ús de les potestats de direcció pròpies que l’atorga l’esmentat reglament. D’aquesta manera es va desenvolupar el debat que va acabar en l’aprovació de la reforma del reglament segons el qual es varen introduir com a llengües de treball.
Posteriorment, el mateix setembre de 2023 els grups parlamentaris Socialista, Plurinacional SUMAR, Republicà, Euskal Herria Bildu, Basc (EAJ-PNB) i Mixt van presentar una proposició de modificació del Reglament del Congrés sobre l’ús de les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma, que va ser presa en consideració pel Ple del Congrés el dimarts 19 de setembre, tramitada en lectura única i aprovada per una majoria de 180 vots a favor i 170 en contra.
En els darrers anys, els diputats catalans —en particular, els que formaven part de partits sobiranistes— han hagut de veure com se’ls retirava la paraula per intentar parlar en la seva llengua o, fins i tot, se’ls expulsava de l’hemicicle. Al cap d’un any de la reforma del reglament del Congrés podem dir que l’ús de les llengües oficials s’ha produït amb normalitat. A diferència dels primers moments, sense conflicte aparent. Els diputats del PP i encara més Vox, però, continuen sent reticents a fer-lo servir. A finals del mes de desembre del 2023, la convocatòria de les primeres comissions parlamentàries va endarrerir l’ús normal perquè s’estava tramitant el contracte per adquirir els instruments necessaris per traduir les llengües oficials a les comissions.
Ara només falta un darrer pas. El mes d’abril, la cambra baixa va treure a concurs un contracte de 12,5 milions d’euros fins al 2027 pels “serveis de traducció, interpretació i transcripció” de les llengües cooficials i el “subtitulat en directe” de les intervencions dels diputats. Això vol dir que encara no es poden presentar documents en les llengües cooficials (de moment, els diputats han de presentar els escrits en les dues llengües). Encara resta aquesta petita implementació, que sembla ser que es resoldrà aviat.
Amb la perspectiva del pas de temps, podem dir que l’avenç és espectacular, i fins i tot amb possibilitats d’ús del català superiors que no pas al Senat -on no es pot emprar al Ple, malgrat definir-se aquesta cambra com de representació territorial. La conjuntura política defineix l’estructura de l’Estat, tot fent de la necessitat virtut.
