Ara fa un any el curs normal del referèndum d’independència a Catalunya va ser impedit per la intervenció massiva de les forces de policia espanyoles. Les imatges dels atacs brutals contra ciutadans pacífics que només volien dipositar el seu vot van donar la volta al món. Dos ferits greus i més de mil ferits lleus van ser el trist balanç d’aquell dia. Molts actes i moltes accions pacífiques (amb dues excepcions) han fet del 1 d’octubre d’enguany no sols un dia commemoratiu, sinó també una advertència seriosa de la població catalana al govern espanyol.
Sobre el que ha passat en aquest dia destacat i el següent, remeto a dos articles que ho expliquen tot millor que no ho pogués fer jo. El primer és de Ralf Streck, sobre els esdeveniments del primer d’octubre. Aquest amic de Catalunya descriu correctament i amb molts detalls tot el que va passar el dia 1.
El segon és del professor Axel Schönberger sobre la reacció de la política a aquesta expressió inequívoca de la voluntat del poble català. Conté una traducció del discurs del president executiu de la Generalitat, Quim Torra, davant del Parlament català. El professor Schönberger descriu la reacció dels polítics catalans i fa una traducció gairebé completa del discurs del president Torra perquè, diu Schönberger, als mitjans alemanys segurament hi sortirà tergiversat, com ha passat més d’una vegada amb declaracions de Torra.
Desitjo completar aquí breument aquests excel·lents textos amb una petita anècdota que, al meu parer, demostra molt bé el grau d’engatjament dels catalans, joves i vells. A la petita població de l’Estany, a l’interior de Catalunya a mig camí entre Barcelona i el Pirineu, uns 20 avis d’una llar d’ancians van agafar les seves cadires de rodes i van bloquejar prop d’una hora la petita carretera que duu al poble. Per a ells es tractava de demostrar així la seva solidaritat amb la gent molt més jove que a tot arreu va fer bloqueigs temporals d’advertència. Altres poden trobar-ho ridícul. Jo m’hi vaig emocionar i ben de grat hauria fet una encaixada amb cada un d’ells.
Però cal no oblidar la importància d’altres accions d’aquell dia. Les nombroses manifestacions simbòliques a totes les poblacions importants del país al davant dels locals electorals d’aquell dia, el permís que van donar moltes empreses als seus treballadors perquè poguessin manifestar-se per la independència davant dels seus llocs de treball. I, molt important, la vaga dels estudiants amb un bloqueig temporal del campus de la universitat de Barcelona. A totes les revolucions, siguin pacífiques com la catalana o violentes com a altres països, la participació dels estudiants ha estat sovint moralment decisiva. Cap signe favorable als polítics arrogants i immobilistes de Madrid.
Com afirma en un editorial el periodista José Antich, editor i director del diari electrònic El Nacional, “el gruix de l’independentisme està inquiet, és terriblement disciplinat, però no està disposat a seguir en una actitud passiva l’evolució dels esdeveniments. […] Avui els polítics són més dependents del carrer i no hi ha xecs en blanc. La manifestació d’aquest dilluns ha estat la primera que ha girat cap al govern, exigint-li l’1-O i posant-li deures.”
Encara una observació, que ja és gairebé un sospir. Molts informes als mitjans alemanys han parlat altra vegada del referèndum “il·legal” d’ara fa un any. Parlem-ne altre cop. La Constitució Espanyola (CE) estableix als articles 10.2, 95 i 96 que els pactes internacionals ratificats per Espanya tenen prioritat per davant de les normes de la CE i que aquestes han de ser sempre interpretades d’acord amb les regles i l’esperit d’aquests pactes. Aquest és el cas del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR: International Covenant on Civil and Political Rights), que va ratificar Espanya el 1977 sense reserves de cap mena i va ser publicat al BOE núm. 103 del 30.04.1977. El text original en anglès és molt taxatiu:
1. All peoples have the Right of self-determination. By virtue of that Right they friendly determine their political Status and freedly pursue their economic, social and cultural development.
[…]
3. The States Parties of the present Covenant, including those having responsability for the Administration on Non-Self-Governing and Trust Territories, shall promote the realization of the right of self-determination, and shall respect that right, in conformity with the provisions of the Charter of the United Nations.
Així, doncs, és clar sense cap mena de dubte que tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació i no pas només els colonials, com Espanya arbitràriament baladreja (contravenint tres articles de la seva pròpia constitució). En conseqüència, el referèndum català del 1.10.2017 era conforme amb la constitució i, per tant, legal. El que va ser i és il·legal és la seva prohibició per part del govern espanyol, totes les accions violentes contra els ciutadans i tots els processaments, empresonaments i multes que hi tenen relació. Una hora o altra els informadors alemanys haurien de prendre nota d’aquests fets. I una hora o altra les institucions europees i els governs dels estats de la UE haurien de comprendre que els polítics espanyols (tant de dretes com d’esquerres) els prenen el pèl.
Esperem ara què passarà aquesta mesos vinents. No serà pas poc.
PD1. Vull afegir aquí la referència a l’article del Prof. Schönberger, que acaba de sortir. En aquest article que porta el títol “Vergonyosa doble moral del govern federal alemany en la qüestió catalana”, critica durament les manifestacions del portaveu del govern federal que ha repetit que “el govern federal parteix de la base que Espanya és un estat de dret, democràtic, que no hi ha presos polítics, i que confia que la justícia espanyola actuarà correctament en tots els processos pendents”. L’article acaba dient: “És vergonyós que un portaveu del govern federal alemany no sols no critiqui les massives vulneracions dels drets humans a Espanya sinó que d’aquesta manera, encara les justifiqui!”.
PD 2. Traducció de l’article penjat avui al meu bloc, enviat a 87 eurodiputats alemanys i austríacs i una vintena de publicacions en llengua alemanya.
