Un arbre que em ve de cara
Jo plantada a mig camí
Em cerquen les seves branques
Diu vull ser el teu amic
Et donaré unes branquetes
Curulles de pinyes seques
Perquè puguis fer un bon foc
Per escalfar-te i fer sopes
I és tan forta l’abraçada
Que em traspassa amor i saba
I ja m’atrapa per sempre
Ara els dos fem maridatge
Ja no vull el seu brancatge
No m’importen fred i gana
només vull ser-ne el seu guarda
Amatent front cap ultratge
Deixo en terra la destral
I per protegir el meu arbre
Li preparo un cartellet:
Aquest arbre no el toqueu
Ni aquest ni cap dels altres
Què és font de vida el bosc
Gaudi i salut per nosaltres
*Poema de: Montse Solé
