Amagat darrere de la Rambla, en un carreró només accessible als vianants, fent cantonada entre el carrer Elisabets i el carrer del Notariat, hi ha el restaurant que l’Albert Raurich, exBulli, creà a partir de la fusió de la cuina mediterrània i la japonesa. Al cartell hi pots llegir “BAR”, i si no el coneixes segurament passaràs de llarg perquè més aviat sembla un bar de mala mort. Quan entres es confirmen les sospites: som en un bar decrèpit, estret, amb una única barra per a 10 o 12 comensals. Les cortines del final amaguen la gran sala, vermells i negres, on només s’hi pot menjar un dels dos menús que proposa el xef. Per la resta, és a dir, la carta o el menú migdia, has de seure en aquest bar que avui per primera vegada visitem.
Hi ha un menú de 22 euros, beguda a banda, que consta de 5 platets o tapes o dim sum, que és aquest concepte de creacions per menjar amb una o dues mossegades. El bar es espantós i la majoria dels clients són estrangers, però quan arriba el plat a taula comproves que per molt que siguis en un lloc ben estrany i incòmode, i per molt que el servei sembli despistat i més aviat descuidat, el menjar és sagrat i la qualitat altíssima.
Tastem un fetge de rap acompanyat d’un mena d’alga japonesa que ja havia provat a algun lloc però que no puc recordar quin. Segurament fou a cals Adrià. Amb els Adrià em passa una cosa i és que tots els gustos diferents però encertats que tasto a altres llocs provenen d’un record que sempre són ells. És bella aquesta idea que et retorna als Adrià i et reafirma que tot ve d’ells i sempre són ells qui enlluernen el món. Després arriba a taula un plat que és el millor plat que tastem i que consta d’un arròs posat com si fos un maki abans de ser tallat a trossets i envoltat amb l’alga. Al damunt du unes làmines de sorell. L’arròs és farcit d’una herba aromàtica japonesa que recorda al coriandre però no ho és. Al costat un platet amb l’alga. La idea és que tallis tu mateix l’arròs a la mida que desitgis, hi posis una punta de wasabi al damunt, i amb l’alga pessiguis l’arròs perquè et serveixi de suport i alhora de menja. És una idea simpàtica i sobretot és un gust encertadíssim. No ens hi posen soja i certament no cal. A occident solem tenir la tendència de regar tota la cosa japonesa amb un excés de soja quan de vegades ni tan sols cal posar-n’hi. D’aquesta manera el gust del peix és total i l’herba acaba de donar frescor al plat. Els calamars vénen saltejats amb verduretes i són tant una cosa com l’altra d’una gran qualitat. Encabat arriba una broqueta de pollastre yakitori que no ens diu res. De postres el típic pa de pessic al te verd amb una textura flonja com un núvol i un gust un punt ofensiu degut a la intensitat de la fulla.
No som al Dos palillos i això només és un bar però per les coses que ens hi trobem segurament el menú degustació ha de valdre molt la pena. Hi ha molta qualitat i encabat saben què fer-ne. Hem fet un menú senzill però encertat. Per aquest preu pots sentir-te estafat a molts llocs de la ciutat. Aquí en canvi menges una qualitat molt elevada però ho fas en un espai que de cap manera n’està al nivell. El bar del Dos palillos és la prova que el restaurant ha de ser molt bo. De fet el bar no cal i del que es tracta és de provar directament el restaurant.
Elisabets, 9
933 04 05 13
Menú migdia (bar): 22€ sense beguda
