Tenim la sort d’estar a la Tec-ca, el Taller d’Escriptura del Casal de Cardedeu. Constantment rebem missatges amistosos, poètics, generosos. Ens obrim els uns als altres i això ens ajuda a sobreviure els moments difícils del confinament. Com exemple us oferiré el poema que en Josep Manuel dedica a la seva esposa la Maria Navarrete… a fi que hi col·laboreu, els podríem ajudar-los a pensar un títol adient.
Estimada, avui et faré un poema.
Vull lloar-te quan ets plena de vida,
ara que t’ho puc recitar a l’oïda,
tendrament agafats de la mà.
Tant fràgil, tant deliciosa,
sacsejares el meu món,
que atiant la llum i els sons,
vaig deixar enrere la prosa.
Els sentits es despertaren
l’aventura començà,
ja tot era un no parar i
vivia sense adonar-me’n.
Moltes vegades t’he dit
el molt que jo t’estimava,
suposo que ara tocava,
afirmar-t’ho per escrit.
Ara que han passat els anys,
de treballs i d’alegries,
de somnis i despertars,
oblidarem els afanys.
Si fins ara t’he estimat
amb l’ànima i el cos,
acollit en els teus braços.
És el moment desitjat,
dona madura en saviesa,
la companya generosa
per tota l’eternitat.
Josep Manel 18-3-2020
