Des de fa dècades que les tensions entre Rússia i Ucraïna són presents. En els últims anys aquestes s’han anat enfortint i la invasió de Rússia cada vegada es veia més a prop.
El passat 24 de febrer Rússia va començar la seva invasió entrant per la regió del Donbass, i va ordenar a l’exèrcit d’Ucraïna que deixés les armes. Des d’aquell moment, els bombardejos i la desesperació de la gent buscant refugi continuen augmentant. No és la primera vegada que Rússia intenta portar a terme aquesta invasió. De fet, més recentment, des del novembre del 2013 fins al febrer de 2014, va haver-hi diverses protestes, conegudes com a Euromaidan, contra el Govern Ucraïnès de Viktor Yanukovych (partidari de les polítiques de Vladímir Putin). Aquestes protestes van aconseguir l’enderrocament d’aquest govern, i aquests fets no van agradar al govern de Putin, que va decidir continuar els seus afanys de poder per controlar la península (molt estratègica) de Crimea. És així com l’abril de 2014, Rússia va envair i després es va annexionar la península ucraïnesa de Crimea. A més, les milícies Russes van proclamar independent dues repúbliques (Donetsk i Lugansk) que es troben a dins de la regió del Donbass.
Hi ha diferents teories que expliquen la raó d’aquesta invasió. Una de les primeres que el president Putin va esmentar, és l’amenaça que suposa l’entrada d’Ucraïna a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Cal remarcar, que l’OTAN continua incentivant que països exsoviètics s’uneixin a aquesta organització, una estratègia que podria incrementar les tensions entre aquests país. També caldria tenir en compte que l’autodefensa en dret internacional fa referència al dret inherent d’un Estat a utilitzar la força en resposta a un atac armat. Ucraïna en cap moment ha començat uns atacs armats, l’adhesió d’Ucraïna a l’OTAN no es pot justificar com una amenaça violenta directa per a Rússia. Per tant, Rússia, més concretament, el govern i els seguidors de Putin, no tenen una justificació vàlida per aquests atacs.
Aquestes raons també són personals, ja que diferents experts demostren com el desig del president Rus és tornar a l’imperi soviètic. Això es reflecteix també abans dels successos del 2008 quan Putin va portar a terme un desplegament a Geòrgia pel control dels territoris d’Ossètia del Sud, Abkhàzia i Transnístria. En el següent mapa es poden apreciar els territoris disputats.
Imatge extreta de: Center for Security Studies / ETH Zurich
Dècades han passat d’ençà que el president Putin es troba al poder. Un govern amb impactes desastrosos que violen els drets humans de la seva població i de tots els països on ha intervingut. Els afectes d’aquesta invasió a Ucraïna tenen un demolidor impacte directe per la gent civil Ucraïnesa, pels països veïns i per la resta d’Europa. Estem parlant de víctimes mortals i desplaçaments massius. Segons Human Rights Watch, el conflicte entre aquests dos països, ha causat més de 16.000 víctimes (entre civils i combatents) i més d’1,5 milions de desplaçats.
El deure de la comunitat internacional és protegir a la població ucraïnesa davant d’aquests atacs que no només tenen els impactes desastrosos esmentats, sinó que també porta una gran desestabilització pels països fronterers.
La resposta de la comunitat internacional ha estat imposar sancions a Rússia. Majoritàriament, la Unió Europea (UE), Regne Unit, Estats Units i altres aliats han aplicat sancions econòmiques, com per exemple, l’eliminació dels bancs russos seleccionats del sistema de missatgeria Swift (que permet la transferència de diners sense problemes a través de les fronteres) i un boicot a productes russos. Clarament, la població civil de Rússia, ja està començant a viure les conseqüències d’aquestes mesures. Tanmateix, aquestes sancions sembla que no ajudin a canviar l’opinió del president rus. De fet, la resposta del Putin davant les acusacions i les sancions de diversos països, ha estat donar l’ordre al seu ministre de Defensa i al cap de l’Estat Major que posin en alerta de combat la Força de dissuasió de l’exèrcit rus. Aquesta força de dissuasió també està composta per armes nuclears. A més està amenaçant l’occident en tancar els gasoductes.
El president Zelensky demana l’ajuda de l’OTAN i de la comunitat internacional en conjunt per posar fi a aquesta guerra, però l’OTAN ha decidit no enviar-hi tropes. Els EUA li han proposat ajudar-lo en marxar del país, però la resposta del president Ucraïnès ha remarcat que no necessita escapar, ell vol estar al costat de la seva gent que vol defensar amb dret el seu país. A més, Zelensky ha demanat una incorporació immediata a la UE.
El futur és incert, però la comunitat internacional ha d’intervenir i ajudar en tot el possible per acabar aquesta guerra. Però Ucraïna no és l’únic país del món que està patint una guerra en l’actualitat, de fet, n’hi ha massa de conflictes armats, i ara Ucraïna truca a Europa i a la resta de la comunitat internacional per demanar ajuda, com molts altres països i pobles han intentat fer. El que és segur que aquesta guerra no aporta cap benefici.
Sembla que pensar en un món sense guerres seria massa idíl·lic, però no podem continuar acceptant les injustícies i normalitzar aquests jocs de poder. Donem el suport a la població ucraïnesa, i també a la russa que està sent víctima d’una guerra que és el resultat de l’afany de poder d’una persona. Encoratgem a la gent de tot el món a dir no a la guerra, i recordem que les paraules poden ser més fortes que les armes.
P.D. Per fer el seguiment de la invasió, Reuters ha publicat un mapa en directe: https://graphics.reuters.com/UKRAINE-CRISIS/zdpxokdxzvx/
Autores: Clàudia Agulló Aspa i Aina Ferretti Sardà
