Fa unes dècades vàrem fer uns viatges per l’Àfrica, Àsia i l’Orient Mitjà, molt interessants per nosaltres que érem uns joves de vint anys i tot ens semblava nou, espectacular, encisador… Vàrem poder conèixer uns països i unes societats molt diferent a les nostres i ho vàrem fer, naturalment, sense mòbils, internet ni GPS, a l’antiga per dir-ho d’alguna manera. A l’Àfrica vàrem travessar el Sàhara, passant per Níger, Alt Volta (ara és Burkina Fasso), Malí, Senegal i Mauritània. Un altre any vàrem visitar Egipte i vàrem arribar fins a Khartum, vorejant el Nil. Índia i Nepal també varen ser interessant i bucòlics, igual que el Sud-est asiàtic, visitant Tailàndia, Birmània (ara Myanmar), Malàisia i Singapur.
I també varen tenir l’ocasió de conèixer be Israel. Tot això està explicat en el Llibre: De l’Empordà al món (editorial Cal·lígraf), amb molts detalls, situacions i descripcions de los nostres vivències i de les societats i estats visitats. En el llibre també hi ha algunes consideracions del món actual, on voldria incidir. Resulta que en els darrers 40 anys hem assistit a avenços tecnològics i científics que ens han portat a disposar de mòbils, internet, GPS i ara la incipient IA, i també grans avenços en la investigació clínica, que han fet la vida més fàcil, però, si analitzem la realitat, observem que hem fet una societat menys segura i més individualista, com es constata en el que descrivim al llibre.
Vàrem creuar el Sàhara i anar fins al Sudan, amb dificultat i veient molta pobresa, però ho vàrem poder fer i érem ben rebuts, al contrari d’ara, que no és pot fer per la inseguretat que hi impera, o també el permanent, sinó més complexa ara, conflicte palestino-israelí, per no dir les dificultats que te actualment la societat birmana. A més, hem constatat també un increment demogràfic espectacular, especialment a l’Àfrica, detallat també al llibre, que fa més complexa la societat origen i de destí de la immigració, que la densitat comporta.
Com a conclusió, podem dir que hem avançat molt, però no hem sigut capaços de fer un món més segur i solidari, i les perspectives que s’albiren en el moment actual d’incertesa, desgraciadament no sembla que canviïn aquesta descripció. Esperem que les noves generacions siguin capaces d’aplicar els avenços tecnològics i científics al benestar de la humanitat.
