Dimarts passat 27 d’octubre, s’aprovava a Palafrugell la moció del grup municipal d’ERC Palafrugell en motiu del 75è aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys. Mentre es parlava de la singularitat del cas de Lluís Companys, l’únic president elegit democràticament que ha estat executat, vaig començar a pensar en el moment crucial que estem vivint de la història de Catalunya. Asseguda en una de les cadires observava les fotografies dels alcaldes del poble, i em vaig parar en la imatge de Martí Jordi i Frigola.
Nascut el 1904, fill d’un fabricant de taps, Martí Jordi Frigola esdevingué un jove polític palafrugellenc amb una història de lluita en un dels moments més crucials de la història de Catalunya, la República i guerra civil. Fou un home compromès amb el poble i amb la seva gent. Encoratjà la creació del Club d’Atletisme, fou Secretari del Palafrugell Futbol Club, escrivia articles al periòdic “Baix Empordà” i defensà la creació d’una biblioteca popular entre altres exemples. Confiava en el cooperativisme, la cultura popular i volia una societat on la massa social en fos protagonista, i no un actor secundari.
De ben jove, mostrà passió i entusiasme per la política, i treballà colze a colze amb el seu mestre Josep Sagrera. El 1934 fou elegit primer tinent d’alcalde de Palafrugell, però poques setmanes després, amb la mort del mestre Sagrera, el mes de febrer ell ocupà el lloc d’alcalde en uns mesos de gran pressió i crisis política, fins el 6 d’octubre de 1934, quan el President Lluís Companys proclamava la independència de Catalunya com a Estat i Nació sobirana. El 1936, fou elegit nou Comissari de la Generalitat a Girona, on organitzà el Comitè Antifeixista. Fou el 1938 quan Jordi Frigola demostrà el seu major compromís amb Catalunya i la defensa de la Nació, quan el govern de la república cridà la lleva d’en Jordi per anar al front a finals d’aquell any.
El mateix President Lluís Companys intentà fer-li entendre que un alt càrrec com ell i que exercia en vida política, no tenia perquè incorporar-se a les files i anar a la guerra; però Martí Jordi Frigola era conscient del moment crucial que vivia Catalunya. Ell no era ningú diferent a la resta del poble, no podia només defensar les seus ideals de llibertat amb paraules mentre els altres ho defensaven amb la vida, i decidí participar a la lluita directament al front, on morí als seus 35 anys.
Mentre escoltava el discurs dels meus companys d’ERC Palafrugell en la moció, una fredor recorria la meva esquena, sent conscient de que moltes persones han fet sacrificis per defensar els seus ideals més profunds. Els moments actuals que viu Catalunya, lluitant de forma pacífica i democràtica en el que sembla l’etapa final de la lluita i la primera per aconseguir la nostra llibertat i el nostre estat sobirà, prenc consciència que és hora de fer un pas endavant, per un mateix i pel país.
