Barcelona té moltes icones que són un reclam per la ciutat però hi ha també petits referents quotidians, sense valor artístic, quasi invisibles per molts, principalment turistes, encara que no per a molts barcelonins. Per exemple el termòmetre que la Òptica Cottet té al Portal de l’Àngel.
Fa mesos que ha deixat de funcionar i me’l miro apagat, opac, trist perquè aquells números vermells que ensenyaven la temperatura d’aquell indret s’han tornat invisibles i, acostumats com estàvem en una via de tan trànsit com aquella a mirar el gegantí termòmetre i conèixer la temperatura de la ciutat es troba a faltar.
No sóc barcelonina de naixement però porto molts anys a la ciutat i sempre que passo pel Portal de l’Àngel els meus ulls es fixaven en la temperatura que ens anunciava el termòmetre de can Cottet. A l’estiu m’alarmava quan el signe positiu pujava i pujava i em sentia amarada de calor. A l’hivern, encara que el clima de Barcelona és benigne, quan el termòmetre anava ben avall es feia més notori que el fred havia arribat.
Què li ha passat a l’enyorat termòmetre? Els primers dies pensava que era una simple averia i que aviat es solucionaria, però passen dies, passen mesos i l’aparell resta quiet, parat, sense vida.
A la farmàcia d’una amiga li ha fet canviar la creu lluminosa, que indicava també la temperatura, sembla ser perquè no estava homologada segons els criteris dels responsables municipals de paisatge urbà. Espero que aquest no sigui el motiu que impedeix al termòmetre de can Cottet continuar funcionant. Potser és que l’han d’indultar de tant intervencionisme? A vegades em sembla que en fem un gra massa.
Som molts els que mirem amb tristesa l’antic termòmetre, som molts els que ens preguntem que és el que li passa i som molts els que esperem que torni a funcionar. A més de donar una imatge d’abandó, mirar la temperatura a Can Cottet és un servei del que no ens cal prescindir.
Nota:
La meva sorpresa ha estat majúscula al veure a la façana de l`Optica Cottet els números lluminosos senyalant els graus de temperatura. El termòmetre torna a funcionar. M’he assegut en un dels pilons que es troben prop seu i l’he mirat i remirat moltes vegades, com si una por desconeguda em tingués allí clavada, per cerciorar-me de que no era un somni i que podia tornar a desaparèixer. I els llums grocs i vermells ensenyen de nou la temperatura d’aquell monument i jo estic fascinada davant del termòmetre monumental que tan havia enyorat.
