Miquel Roca digué allò que no és el mateix ser alcalde franquista que alcalde durant el franquisme. És el cas de Ferran Catarineu que fou alcalde de Sant Celoni entre 1972 i 1979. La seva entrada al govern municipal com a regidor es produí l’any 1964, essent alcalde en Josep Maria Coll i Majó, qui després seria un dels promotors d’Òmnium Cultural al Vallès Oriental, diputat al Parlament de Catalunya per CiU i Conseller Nacional d’UDC.
En Ferran era un jove actiu, llicenciat en dret, propietari d’un comerç a la plaça de la vila i membre de l’Associació d’Antics Alumnes del Col·legi Verge del Puig, director de la revista “El Faro” i impulsor de “El Correo de el Montseny”. Jo l’he conegut en aquest àmbit, el de la premsa comarcal, quan coincidirem escrivint al setmanari desaparegut anomenat “L’Actualitat del Baix Montseny”. El primer cop que ens vam veure cara a cara vam quedar expressament a Breda i vaig trobar-me amb un home culte, elegant i ben educat. No és estrany, doncs, que entre el seu currículum i la seva manera de ser ascendís dins del govern municipal celoní arribant primer a ser segon tinent d’alcalde i, posteriorment, a alcalde.
M’explica que des del primer dia es va trobar amb l’oposició dels sectors falangistes del poble, que estaven convençuts que ara els tocava remenar les cireres a ells, i més tenint en compte que l’anterior alcalde era tingut per catalanista i havia estat destituït. Amb en Ferran les banderetes de la festa major van passar de ‘rojigualdas’ a quatribarrades i això va ser un dels pretexts per a què el denunciessin al Govern Civil. Allà hi va dir que si no els anava bé que plegava i no el van molestar més. Més endavant, sota el seu mandat encara, l’Ajuntament va començar a col·laborar amb els cursos de català d’Òmnium Cultural, pagant els professors, i va participar activament del Congrés de Cultura Catalana. Ja hem dit que no és el mateix ser alcalde franquista que alcalde durant el franquisme.
Ara en Ferran està jubilat i dedica el seu temps a col·laborar amb diverses entitats. És un dels membres més actius d’Òmnium Cultural al Vallès Oriental (n’és el secretari) i també treballa pel Consell Consultiu de la Gent Gran del Vallès Oriental. També ha publicat un llibre titulat “La capsa de sabates” on hi recopila els seus articles a la premsa comarcal.
És per això que segueix anant al seu despatx cada dia a feinejar. Ahir va anar-hi, com sempre, i més tard va tornar a casa amb tota tranquil·litat. Avui, quan ha tornat al despatx, obre la premsa digital i s’assabenta que, mentre ell estava fent feina, una parella de la Guàrdia Civil havia estat enxampada davant de casa seva apuntant-ne l’adreça i comptant les estelades del seu bloc. No deixa de ser graciós veure alguna foto del seu mandat a l’Ajuntament de Sant Celoni, on l’escorta el típic tricorni, i comparar-ho amb el que li va passar ahir.
