Agost de 2009. Zagreb, capital de Croàcia, amb unes 800 mil ànimes i 640 Km² (la meitat d’habitants que Barcelona i sis vegades més extensa). A la plaça d’Ante Star?evi?, pare de la pàtria, es troba el luxós Hotel Regent, parada i fonda dels viatgers de l’Orient Express. Uns pocs centenars de metres cap al sud i a l’altra banda del riu Sava, a la Novi Zagreb, com a testimonis silenciosos, s’aixequen els pobres blocs d’habitages edificats durant la dictadura del mariscal Tito, juntament amb alguns alts i moderns edificis d’oficines on es concentra el poder financer i econòmic del país. A les vessants de la Medvednica, la muntanya que tanca la ciutat pel nord, s’hi troben les cases residencials de la gent benestant, i cap a l’est descobrim el tronat estadi de futbol del Dynamo. A l’eixample dels segles XIX i XX, que no desdiu de qualsevol capital europea, juntament amb els edificis restaurats recentment trobem sovint altres en estat lamentable.
Croàcia, regne des del segle IX, unit per matrimoni a Hongria al XII, i sota la protecció dels Habsburg des del segle XIII. Pel tractat de Saint-Germain-en-Laye en acabar la I Guerra Mundial l’imperi austro-hongarès és desmantellat, i Croàcia passa a formar part del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (regne de Iugoslàvia des del 1929), dins el qual no va poder desempallegar-se del domini de Sèrbia. La història recent és més coneguda: invasió nazi i independència amb règim afí, quaranta-sis anys de totalitarisme comunista dins la República Iugoslava, la declaració de la independència el juny de 1991 i els quatre anys de guerra amb el serbis disputant la regió sèrbia-croata de Krajina.
Malgrat que Croàcia és només candidat oficial des del 2004, la bandera de la UE oneja juntament amb la nacional a tots els edificis oficials. Darrer membre de la OTAN, juntament amb Albània, des de l’abril passat. Actualment té 4,5 milions d’habitants i una superfície de 56.500 Km². A la capital i a la turística costa adriàtica existeix una cert desenvolupament segons els estàndars europeus, però la realitat del país és que els sous (400-500 euros mensuals) estan per sota del nivell dels preus dels productes, que la gent viu a pisos de 40 i 50 m², que no hi ha classe mitjana desenvolupada, i que la corrupció heretada del règim anterior és considerable.
Les noves autopistes conviuen amb carreteres estretes i amb un ferm descurat. El parc d’automòbils, absolutament actual, contrasta amb els tractors del anys 60 al camp, i els renovats tranvies de la capital amb part de la xarxa ferroviària sense electrificar. Una dona conduint un Audi Q7 pel centre de Zagreb, paradigma de la modernitat, conviu amb les àvies de negre i mocador al cap que es poden veure als poblets a pocs quilòmetres de la capital, on sovintejen cases habitades sense acabar, amb canonades exteriors sense cobrir i amb totes les façanes de totxo, sense pintar.
Però malgrat tot Croàcia és un país lliure, que ha mantingut sempre la seva consciència nacional i que ha lluitat –sembla ser que, a vegades, amb mitjans reprovables- per assolir la seva plenitud. El país s’està aixecant després del retard acumulat durant las darreres dècades sota el domini serbi, amb la voluntat col·lectiva per assolir la normalitat d’un país europeu democràtic. Els paral·lelismes amb Catalunya són inevitables: petita i milenària nació meditarrània, europea, amb llengua i cultura pròpia, que ha intentat reexir diverses vegades en la seva història. Però, ai las!, el final del conte no és el mateix.
Malauradament la nostra consciència nacional no és majoritària al país i presenta diversos graus. La resposta -posterior- a la més que probable sentència reductiva i agressiva del TC podria ser el catalitzador per a unificar i revitalitzar aquesta malmesa voluntat de ser. L’actitud del Govern, el Parlament, la societat civil i tot el poble de Catalunya hauria de ser unànim. Malgrat que –vistos els posicionaments claudicants, tebis o partidistes de les darreres setmanes- el panorama és descoratjador, crec que és una nova oportunitat que ens hem trobat en un revolt de la nostra història.
