Amb l’audàcia dels profetes, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha respost amb valentia les provocacions de VOX (amb la connivència del PP) i la seva política migratòria, que ataca la llibertat religiosa.
Les paraules valentes de l’arquebisbe Planellas, són un exemple per a l’Església. Com ho són també les de l’arquebisbe emèrit d’Urgell, Joan Enric Vives, quan ha dit que “acollir els immigrants no és una opció política, és una exigència evangèlica”. O el bisbe de Sant Feliu, fra Xabier Gómez, que ha afirmat que “una societat democràtica i madura, és la que sap integrar les diferències”.
L’Església que és mare, i que ha de saber acollir tothom, ha de defensar els Drets Humans i el dret a emigrar, i per això no pot callar davant les injustícies. I és que el silenci o l’ambigüitat davant el racisme i la xenofòbia, no són opcions vàlides per als cristians.
Les paraules i la denúncia dels arquebisbes Planellas, Vives i del bisbe Gómez, expressen la fidelitat i l’essència de l’Evangeli: “Era foraster i em vau acollir” (Mt 25:35).
Mirar cap un altre costat, amb un silenci (còmplice?) davant el clima de racisme que estem vivint, seria una traïció al missatge de Jesús, un fracàs pastoral i un escàndol evangèlic. Ja el papa Francesc, des del minut zero, va parlar clar, sense eufemismes, amb denúncies concretes, com quan va dir que “rebutjar els immigrants és un pecat greu”.
Les paraules d’aquests bisbes m’han recordat el papa Sant Gregori el Gran i la seva Regla Pastoral: “El pastor ha de saber guardar silenci amb discreció i parlar quan és útil, de tal manera que mai no digui el que ha de ser callat ni deixi de dir el que ha de ser dit. Perquè així com el parlar indiscret porta cap a l’error, així el silenci imprudent deixa en l’error els que podrien ser adoctrinats. Sovint s’esdevé que hi ha alguns prelats poc prudents,que no s’atreveixen a parlar amb llibertat per por de perdre l’estima dels seus súbdits; obrant així, com diu el qui és la Veritat, no tenen cura del ramat amb l’afany d’uns veritables pastors, sinó a tall de mercenaris, ja que callar i dissimular els defectes és el mateix que fugir quan s’acosta el llop”. I Sant Gregori continuava així: “Per això el Senyor reprèn aquests prelats: No han pujat a la bretxa. Pujar a la bretxa significa oposar-se als grans d’aquest món, parlant amb tota llibertat”.
La Regla Pastoral afirma encara: “Tothom qui accedeix al sacerdoci rep l’ofici de pregoner. Però si el sacerdot no predica, ¿que potser no serà semblant a un pregoner mut?”.
Aquests tres bisbes, seguint l’exemple de la Regla Pastoral de Sant Gregori el Gran, i parlant amb valentia, han denunciat l’odi i la xenofòbia d’aquells que es diuen cristians i alhora, menyspreen i criminalitzen els immigrants. Els bisbes Planellas, Gómez i Vives no diuen paraules buides ni miren cap a una altra banda, sinó que denuncien la xenofòbia, que és del tot incompatible amb l’Evangeli.
