TVE no emet anuncis publicitaris. Ja s’ ho faran. El següent pas serà viure completament del pressupostos de l’ Estat, o la creació d’ una taxa directe per la televisió.
Ara que molts ja s’ han acostumat a pagar per veure el futbol o les seves series preferides no costarà tant d’ acceptar pagar per veure la televisió, que acabarà tenint la mateixa caixa que quasi tot lo públic, la nostra butxaca.
La televisió es pot mirar de moltes maneres. No em refereixo a veure-la assegut al sofà o a taula.
La forma de veure la televisió d’un polític és la difusió d’ ideologia i consignes polítiques. Per això Manuel Fraga, el gran impulsor de TVE, va implantar els Teleclubs, que a mode de Cineforums es van anar fent als petits llogaret d’ Espanya, que no disposaven dels quartos necessaris per tenir televisions a casa. Els Teleclubs eren un servei que coexistia amb el safareig públic i fins el forn de pa col·lectiu en aquells poblets. Parlo ja de fa molts anys, però de ben segur algun dels lectors els recordarà.
També l’ església va utilitzar el mitjà televisiu com a propagador d’ideologia, en aquest cas religiosa i es va popularitzar capellans de coll blanc que feien reflexions sobre les virtuts i els vicis des de televisió adoptant un posat persuasiu que no feien servir pas als confessionaris on no calia guanyar–se l‘audiència, quins temps!
La televisió vista per un educador o pedagog, és la plataforma ideal per a els cursos de macramé, o explicar el diagrama d’ Euler Venn que forma els tendres cervells dels pàrvuls. Així ens va anar la generació del Capitan Tan i la Valentina; i després la del Barrio Sesamo.
Per a la sanitat la Tv. és el mitjà per fer arribar consignes ràpidament a la població illetrada, amb metges que recomanen la vacuna de la Grip A, encara que el teu metge- i el personal sanitari- et digui el contrari. Ja es ben cert que el mitjà és el missatge.
La televisió ha tingut des de fa 50 anys tanta força i tanta credibilitat, que fins no va sortir l’ Arias Navarro dient entre plors “Franco ha muerto”, fins aquell instant no ens vàrem creure que s’havia mort de debò.
Sortir un cantant al Directissimo de dissabte a la nit amb l’ Iñigo, el dels bigotis, suposava la consagració definitiva o la lapidació permanent, depenent de com hagués sortit el play-back davant de 10 milions de persones d’ audiència. Quant l’Uri Geller hipnotitzava al país allà pel 1975.
El regnat de l’ astre rei televisiu comença a declinar. 50 anys d’ indiscutible lideratge del mitjans.
Totes aquestes maneres de veure la televisió son ben diferents i en tots el casos es va assolir l’objectiu.
Hi ha però una altra visió que poca gent ha tingut en compte. La visió econòmica de la Televisió i la publicitat.
Els espots de televisió, emesos a centenars de milers durant els passat 50 anys, ha suposat que es compressin galetes 222, Cola-Cao, Filomatic, Elgorriaga, El Corte Inglés, Llet Ato, i tantes marques comercials que sense la televisió no haguessin arribat a formar mai part del nostre diari col·lectiu i fins de la nostra vivència cultural.
La publicitat ha incentivat el creixement econòmic del país utilitzant el mitja més important i més potent per fer-ho, la televisió. Hem de tenir present que el desenvolupament econòmic es deu al mercat de consum, que es estimulat (entre altres) per tècniques publicitàries.
Així doncs mal servei per a l ‘economia d’ Espanya treure la publicitat de la televisió pública. La inversió sumada dels darrers 10 anys en anuncis a TVE ha estat de 5.500 milions d’ euros, aquesta inversió ha general molt més benefici per a les marques anunciants, i ha creat llocs de treball, noves tecnologies i enriquiment per al conjunt de la població. Aquets 5.500 milions d’euros hauran de sortir també dels pressupostos de l’ Estat.
He vist darrerament que aquells que no creuen en l’ economia productiva, diuen aTV3 de fer una acció similar, eliminar la publicitat.
Mal servei faria a Catalunya una decisió com aquesta perquè el nostre petit país ha de crear noves empreses i marques, fer-les créixer primer a Catalunya en un teixit ric de coneixements i de consideració envers a aquestes empreses, per a desprès poder emprendre la trajectòria internacional com a marques importants.
Ens cal disposar de tots els instruments per fer un país pròsper i TV3 és un important ajut per la cultura, la llengua, el país i també l’ economia de les mitjanes i grans empreses catalanes.
