L’editorial Fragmenta, que enguany compleix els seus primers 5 anys d’aventura, no deixa de sorprendre i de demostrar que l’eclecticisme no està renyit amb la profunditat. La popular monja Teresa Forcades, amb la seva Teoria Feminista de la Història, Xavier Meloni, Lluís Duch o Ramon M. Nogués són alguns dels autors de la casa, que a més ha tingut la valentia d’emprendre la publicació de l’Opera Omnia del pensador i teòleg Raimon Panikkar i la traducció directa de les seves llengües originals d’alguns dels textos sagrats més important de la història de les religions. A més, el seu director, Ignasi Moreta ha publicat a l’entorn del centenari de la mort del poeta, No et facis posar cendra, cridat a ser un clàssic sobre Joan Maragall.
També és un autor de la casa Josep Rius-Camps, teòleg de reconeguda i llarga trajectòria i estudiós del Nou Testament, que a Diari de Teòfil posa de relleu el seu coneixement profund i savi dels textos de l’evangelista Lluc – Evangeli i Fets dels Apòstols –, que ell mateix va publicar amb Jenny Read-Heimerdingeren un sol volum a la mateixa editorial, Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza “convertint-los” en una novel·la. Així de clar. I no es tracta d’una novel·la que es limita a convertir en una narració més o menys adornada els textos del Nou Testament o bé l’erudit llibre del mateix Rius-Camps, sinó que es tracta d’un text d’una gran originalitat presentat en forma de cartes que el summe sacerdot judaic Teòfil, cunyat de Caifàs i fill d’Annàs, escriu a la seva mare des de l’exili a mida que va endinsant-se en el text que li fa arribar el rabí Lluc.
Segons sosté l’autor, i és la base d’aquesta novel·la, hauria estat Teòfil qui va encarregar a Lluc un informe sobre la possibilitat que Jesús, crucificat uns anys abans i en el procés del qual, els parents de Teòfil hi havien jugat un paper decisiu, fos realment el Messies que esperava el poble jueu. I és a través de la correspondència del sacerdot exiliat que assistim als dubtes, a les explicacions, a les, potser, crisis que l’informe, que no és altra que els textos evangèlics de Lluc, provoca al seu receptor. Com dèiem al principi, Fragmenta ha demostrat sobradament que una editorial de llibres religiosos no ha d’estar renyida amb les formes de literatura més actuals ni encorsetada per usos o temes. Amb la publicació d’aquesta novel·la evangèlica – que es pot llegir, amb major o menor interès i estímul pel contingut i història dels textos sagrats – han fet un pas més cap a aquest trencar motllos que ja porta cinc anys en dansa. Felicitats!
