Des que el Tribunal de Comptes espanyol ha pres la decisió (indigna de qualsevol país democràtic o simplement civilitzat) de carregar als condemnats del 9N (i als seus descendents) els 5 milions que diuen que va costar la consulta, han sortit veus dient que repartint-los entre els dos milions i escaig que van votar “Sí” llavors, tocaria a dos euros i mig per cap que tothom pagaria de gust. Això que tenia característiques de ser només un bon acudit, podria materialitzar-se de manera eficient?
Exposo seguidament una proposta de com podria fer-se pel que fa als costos del 1-O (i hauria de ser molt ràpidament!). Els detalls, el nom, tot plegat, segur que hi ha qui pot proposar millors solucions que jo. Tampoc sé si pot haver-hi entrebancs legals i -en aquest cas- de quina manera podrien obviar-se. Aquest text vol ser només l’intent d’una empenta per posar fil a l’agulla.
La proposta és obrir un compte (o comptes) a tots els bancs possibles que tinguin la valentia (i la visió) de facilitar-ho, on de manera voluntària tots els ciutadans puguin fer una aportació als costos del referèndum planejat pel primer d’octubre, o bé – si l’Estat aconseguís aquesta vegada impedir-lo d’alguna manera – del referèndum que hauria de seguir a la DUI que fessin les nostres institucions. Es tracta de què els que volen impedir que la Generalitat esmerci diners en el referéndum es vegin desbordats perquè sigui el poble directament qui faciliti taxativament diners per a aquesta finalitat.
Qui podria obrir aquest compte: Una possibilitat és que ho faci la Generalitat, però això potser portaria encara més entrebancs per part d’Espanya. La meva proposta és que ho facin conjuntament les entitats independentistes (ANC, Òmnium, AMI, Súmate, i qui s’hi vulgui afegir) i que siguin elles les que passin oportunament els diners al Govern. Les dades per poder ingressar diners als comptes haurien de publicar-se arreu i sovint. El compte podria titular-se, per exemple, “Contribució d’ajuda a la defensa de la democràcia”, abreujat: CADED. Aquest nom és el que hauria de constar a les transferències dels ciutadans com a referència de l’ús de l’aportació.
Les aportacions: Haurien de ser d’un mínim de 5 euros (per tal que tothom pogués contribuir-hi i al mateix temps que les despeses no es mengessin el donatiu) i un màxim potser de 1.000 euros, perquè qui volgués, pogués contribuir palpablement a l’èxit de l’acció. Aquests donatius podria estudiar-se que fossin deduibles de la primera declaració de renda que es fes en una Catalunya independent. Però això seria matéria pel primer Parlament sobirà.
Durada de l’acció: hauria de començar tan de pressa com fos possible i perllongar-la com a màxim fins al 31/12/17, amb la possibilitat de tancar-la abans, segons els resultats obtinguts.
Control: les entitats recol·lectores es comprometrien a presentar públicament comptes detallats de l’ús dels diners recaptats, o de fer-ho publicar per la Generalitat.
Aquest és un esquelet d’idea, que segurament és pot completar molt i molt. Agrairia de tot cor als lectors d’aquest article que l’escampessin tant com puguin i, si pot ser, que el facin arribar a persones que puguin influir en la realització de la idea. Crec que seria un mètode excel·lent de fer pam i pipa a les clavegueres espanyoles. S’aconsegueixi o no, vull confiar que abans de final d’any estiguem en camí de construir un país millor, lliure d’arbitrarietats foranes i amb el que es puguin identificar tots els seus habitants, sigui on sigui que hagin nascut. Moltes gràcies, també de tot cor, a tots els compatriotes que lluiten per aquesta fita.
