Els empresaris catalans han donat aquesta setmana una lliçó poc apreciada pels mitjans de comunicació però contundent: el dret a decidir és un clam unànime. Totes les cambres de comerç i totes les entitats patronals rellevants excepte Foment, la representant de la gran patronal proespanyola, han reiterat el seu compromís amb el dret a decidir. I compte amb Foment: que algunes de les seves entitats associades més rellevants com CECOT també hi han assistit. La Vanguardia no se n’ha fet ressò, i en general, l’esdeveniment ha quedat en segon terme, malgrat deixa palès un fet remarcable: La unitat patronal sobre el dret a decidir ha estat clara, contundent, definitiva. La immensa majoria dels empresaris catalans, tips de que alguns empresaris unionistes proespanyols parlin en nom de tots per falsejar la realitat en contra del procés, ho han fet saber amb determinació, generositat, valentia i contundència. És una mostra d’unitat molt rellevant. La unitat patronal respecte al dret a decidir dels catalans és gairebé tant rellevant com la sindical.
Josep Maria Vila d’Abadal demana, un cop més, en un article al Mati, aquesta mateixa actitud als polítics del nostre país. La certesa que caldrà, d’ara en davant saber crear espais d’unitat és d’una evidència que sembla fins i tot absurd seguir reclamant-la. Malgrat tot, s’ha de fer, i deixar clar què es vol. La unitat serà sempre al voltant d’una única idea innegociable: Catalunya és una nació i els seus ciutadans tenen dret a votar sobre el seu futur, digui el què digui la constitució espanyola del 1978.
Amb les europees hem perdut una immillorable oportunitat de fer llistes conjuntes. Cal que des del dia 26, Convergència i ERC treballin per fer de pal de paller de una unitat política que ha de incloure forçosament totes les entitats del país que han volgut aglutinar el sentiment i la voluntat de iniciar el procés cap a la independència. La unitat ha de ser clara, valenta, generosa i decidida. I no hi ha lloc per a terceres vies. No podem tornar a votar per separat mentre no haguem exercit el nostre dret a decidir. Necessitem, com Vila d’Abadal reclama, unitat.
