“Nosaltres* estem obligats a acostar-nos a aquests éssers**, no amb un pal, sinó amb una benedicció. Estem obligats a pronunciar les paraules que els han de salvar de l’infern. Nosaltres som els únics que quedem per lliurar-los de la desesperació quan la vostra humana caritat els aparta. Prosseguiu pel vostre camí de roses, perdonant els vostres vicis favorits i tolerant els crims de moda, i deixeu-nos en les tenebres, com negres vampirs de la nit, per consolar aquells que necessiten de veritable consol, aquells que han comès actes imperdonables, coses que ni el món ni ells mateixos poden defensar i que només els sacerdots poden perdonar. Deixeu-nos amb els homes que cometen aquests actes repugnants i mesquins com el de sant Pere quan va cantar el gall. Va ser llavors quan va arribar l’alba per a ell.“
(El secret del pare Brown)
* catòlics en general i sacerdots en concret
** els pecadors
